“Vull pensar que tot és falta de destresa. Que no hi ha mala fe”. Així comença l’últim article de Risto Mejide a El Periódico, centrat un cap de setmana més al procés català. “Pitjor no es pot fer”, assegura després de dedicar un “olé” als “maldestres” dels dirigents.

Seguint el seu estil irònic, amb un to àcid i una gran dosi de sinceritat, el publicista ha tornat a recalcar el seu desig de posar fi al conflicte: “Jo voldria que Catalunya es quedés a Espanya. Ho desitjo amb totes les meves forces i -digueu-me ingenu- encara aspiro a això. Però voldria que ho fes contenta, feliç de fer-ho, satisfeta i no conformada. No em serveix una Catalunya frustrada, dividida ni reprimida. No em serveix tal com està ara. O millor dit, com me l’estan deixant”.

Per aconseguir-ho, Risto reconeix que les coses han de canviar. I molt: “Iniciant un nou període de relació més madura i fructífera, fruit d’unes noves regles, estrenant projecte i esperança i orgullosa de fer-ho”. 

De nou s’ha mostrat molt crític amb les darreres decisions preses tant per Rajoy com per Puigdemont, demanant que hi hagi molt més nivell polític. Per ell, tots dos s’estan equivocant, aconseguint tot el contrari del que cerquen: “Si el que es pretén des de l’Estat és una convivència estable i pacífica i una aposta pel llarg termini, pitjor no es pot fer. I si el que es pretén des del Govern és que tots els catalans ens sentim orgullosos de pertànyer a aquesta hipotètica república independent catalana de 8 segons, la veritat és que ho estan brodant”, afirma irònicament.

És ben sabut per tots que Risto no en té, de pèls a la llengua. I en aquest article no s’ha estat de criticar-ho tot. Des de tractar de delinqüents els votants, donar l’ordre de fer una càrrega policial, empresonar Sànchez i Cuixart o oposar-se a la legalitat.  

“Estem tots esperant a veure quin dels dos bàndols la caga més. I així fins que en una d’aquestes, l’última cagada sigui tan majúscula, tan violenta, tan insòlita, que sigui irreversible. Per no dir fatal”.