Des que Risto Mejide és un dels presentadors estrella de Mediaset, cada cop és més difícil escoltar-lo parlar en català. Coses de viure a la diàspora madrilenya, és clar. Pràcticament s'ha convertit en una raresa: ni tan sols emula José María Aznar, que es vantava de parlar-ho a la intimitat quan necessitava de la Convergència i Unió de Jordi Pujol. Risto no el fa servir ni a casa seva amb la dona, Laura Escanes, una exindepe conversa que xerra en la seva llengua materna amb la Roma, la petita de la casa. I mira que, fa anys, Mejide el feia servir amb alegria a entrevistes i a la vida quotidiana. Un bon exemple, aquest capítol del 'Divendres' de Xavi Coral i Espartac Peran.
Aquella època en la que Risto buscava promoció és història. Ara ja no la necessita, amb Paolo Vasile i Óscar Cornejo com a grans benefactors. I és clar, tant de temps sense practicar-lo, la cosa s'ha rovellat força. Potser no els fonaments, la gramàtica i el vocabulari, però sí conceptes generals com la unitat de la llengua. El català n'és un, però ric en varietats diverses arreu dels Països Catalans. Sí, potser que li estem demanant la lluna a un exvotant de Ciudadanos, però tampoc és tan difícil d'entendre-ho ni de recordar-ho. Sobretot perquè sabem que és un home intel·ligent. Esbiaixat, sí, però intel·ligent. La qüestió és que actualment només "parla" català en públic en moments puntuals i fugaços: per exemple, per saludar Pilar Rahola a 'Todo es Mentira', amb un breu i cortès "bona tarda" que dispara amb el pilot automàtic. El mateix mecanisme que el porta a emprar la mateixa fórmula amb un valencià com el magistrat Joaquim Bosch, qui l'ha corregit en directe: "bona vesprada". El presentador continuava a la seva durant uns segons, s'adonava de l'errada i deia això: "ah, sí. Bona vesprada. Es que esto de los idiomas lo llevo fatal". Els idiomes, diu. Retratat.
Risto Mejide amb Joaquim Bosch / Cuatro
Mejide es queixava fa setmanes a Pilar Rahola de que "en TV3 no me ofrecen ningún programa". Ves a saber, potser que això tingui alguna cosa a veure. No ens enganyem, però: no hi ha calers a Sant Joan Despí per pagar el seu sou de galàctic. I Risto, gratis, poca cosa.