Era la crònica d'una patacada anunciada. Les expectatives ja eren mínimes, però el resultat de les campanades a Mediaset ha superat les pitjors previsions. Tampoc és que sorprengui gaire: posar a Risto Mejide i a Mariló Montero per acomiadar el 2022 i donar la benvinguda al 2023, amb tot el respecte, no feia bona cara ni sobre el paper. Mejide no seria el company ideal en una nit de festa; Mariló... en fi, la Mariló és la Mariló. I en parella, vaja, el no va más de l'alegria. Ni la carta del suposat roneo entre els dos presentadors del 'Todo es mentira' va funcionar, l'espectador no compra segons quines motos. O no totes: amb la de Cristina Pedroche ja té prou. Canviar de canal per sumar-se al carro d'en Risto no entrava en els plans de l'audiència. El resultat, un Cap d'Any en família a Telecinco. Els molt cafeteros i fans dels presentadors, algun despistat i au.
Tampoc és que el paper de Mejide durant la retransmissió ajudés gaire a fer amics o a guanyar adeptes. El paper d'enfant terrible que tot ho critica està molt vist, avorreix com a una mala cosa. Ja no li val ni forçar la màquina, amb comentaris penosos sobre Pedroche i Ana Obregón, les rivals a les que no va fer ni ombra ni pessigolles. Si esmentar l'embaràs de la d'Antena 3 no va ser elegant, deixar caure que explotar la mort del fill d'Ana Obregón "da audiencia" fregava límits indignes. Un comentari impropi d'un professional dels mitjans i que demostra incapacitat. Per cert: imaginin que hagués passat si una cadena de la competència es mofés de Risto per la seva separació de Laura Escanes durant les campanades. El 2 de maig faria curt, n'estem segurs. Sembla que va patir alguna mena de curtcircuit. Potser en aquest precís instant de la fotografia.
Ves a saber si el karma ha tingut alguna cosa a veure, però 2023 ha començat fatal per al publicista i presentador. Fins i tot ho reconeix. I no només per obtenir un pobríssim 6'5% (Telecinco) i 1'6% (Cuatro) a tot l'Estat, i que acredita el fiasco en la inversió de 40.000€ en la contractació dels presentadors de la nit. També ha patit un mal físic: s'ha trencat un dit de la mà. En català diem "tenir la mà trencada" quan fas alguna cosa molt bé, que tens traça. Potser per això ell només es va trencar una falange. Sense segones intencions, clar. Això sí, ell ho ven d'una altra manera: "Para que luego me digan que no me dejo la vida en cada proyecto", escriu al costat d'una imatge en la que ensenya la seva extremitat malmesa, amb el dit inserit en una fèrula. "Acabar un año de mierda rompiéndome el dedo es mitad karma mitad alegoria. Arranco 2023 con un souvenir que me recuerda día y noche que todo puede empeorar". Va sortir de la retransmissió directe a l'hospital, ara li esperen 19 dies de recuperació,
La resta del text paga la pena. Reconeix que s'ha estavellat professionalment i de mala manera: "Menuda hostia". Reivindica la feina feta, clar, què hauria de fer: "A veces no es imprescindible hacerlo mal para fracasar. Hicimos la Nochevieja que teníamos que hacer". Després, però, sí que expressa una mica més d'autocrítica. Amb pinces, però vaja, que és un pas. "Hay que seguir trabajando para mejorar como persona y como profesional. Vivimos en un mundo que olvida demasiado pronto los fracasos, y solo habla de los éxitos. Siempre he creído que deberíamos hacerlo por igual". Té raó. Però vaja, que el desastre de les campanades trigaran a oblidar-ho a Mediaset. I ara que marxa Vasile, el gran protector del català, encara més.
Li desitgem una recuperació satisfactòria i ràpida. Especialment la del dit dels nassos. En quant a la part professional, bé, el fracàs també va en el sou. És grandet i sabrà pair-lo. O aprendrà ràpid.