Risto Mejide sent enveja de Josep Pedrerol. Dos catalans unionistes lluitant per liderar la intoxicació contra l'independentisme, contra el dret a la manifestació, i el que és més greu: contra l'objectivitat més elemental. Pedrerol ha perdut els estreps, incendiant els dies previs al clàssic i redoblant esforços hores abans del match. Mejide ha vist una escletxa per apujar el seu share de segona divisió B, i llançant-se a la jugular. Com? Fent-se el milhomes amb una senyora que es manifestava a les rodalies de l'estadi. Un sobrat, un cregut i un mal educat de categoria. El més indignant, el to burlesc de superioritat amb el que es dirigia a Fàtima, una dona que ha vist com Mejide li agraïa el seu temps i els seus arguments amb menyspreu, manipulació i l'acompanyament coral dels seus acòlits a la taula, tan valents o més que el publicista. S'han sentit coses com "aquí decimos la verdad", "son políticos presos, señora, por mucho que diga presos políticos no se va a convertir en verdad", "usted se manifiesta y después, a casa a ver el partido, ¿no?" o la rematada final: "Es difícil hablar con gente que vive en una realidad paralela". Per a realitat paral·lela, la del nen mimat de Vasile. Sí, el que lamina periodistes o convidats perquè no li agrada el que opinen, el que menteix i enregistra programes dient que és rigorós directe. 

Fátima, una dona que ha decidit voluntàriament recolzar la crida de Tsunami, ha vist com l'entrevista que li feia el programa es convertia en un pimpampum d'abusón de pati de col·legi. Ja ho acostuma a fer, amb els convidats que no li agraden. No és, ni molt menys, la primera vegada. Tampoc l'última, és marca de la casa. La prepotència forma part de la seva disfressa mediàtica, molt més encara que les seves ulleres fosques. Ara bé, que s'ho faci mirar: tots els que l'aplaudeixen van coixos, ja sigui per ser ultres amb pedigree (a xarxes), ja sigui perquè estan a sou del publicista (a plató). Afortunadament encara queden persones que no li compren els numerets, cada cop més indignes i matussers. 

Rsito Manifestant indepe Todo es Mentira

Després es preguntarà perquè cada cop són més els que no el suporten. Li passa com a Pedrerol, que confon la seva tribuna amb un tribunal. La condemna, però, la té ell: no aconsegueix pujar l'audiència ni pagant... ni pegant. O millor dit, aplaudint i encoratjant d'altres a que peguin. Posa't fulles, Risto.