El plató del 'Todo es mentira' crema. El programa de Risto Mejide, dedicat a l'humor, la política i les fake news, és també un camp de mines en matèria laboral. I no, no parlem de la denúncia d'un exguionista a la productora 'La Fábrica de la Tele' per pagar una misèria als seus treballadors. Això és una altra història. El que ens referim és a la política d'incorporacions de tertulians i col·laboradors. Risto i companyia són pescadors hàbils. Alguns diran que oportunistes. Després, però, la cosa acaba malament massa sovint, amb la simpatia del publicista passant a ira i orgull. Un bon exemple: la nòmina d'ex membres de Ciudadanos que han desfilat allà.  Mejide, examic d'Albert Rivera i votant taronja desencantat, va intentar recollir-los de les cendres del partit. Diem, però, que han desfilat, perquè tots han acabat marxant. Bé, parlem de Juan Carlos GIrauta i ahir de Marcos de Quinto, perquè Toni Cantó els hi va fer la '13-14' abans de temps. D'altres motius, però, van fer que la còmica Elsa Ruiz, membre original de l'espai, i Bea Talegón desapareguessin del programa. Talegón va pagar la seva defensa de l'independentisme amb joc brut, i esperem que no li passi el mateix a Pilar Rahola, flamant fitxatge després de la repassada que el va fer dilluns. El cas és que la porta d'entrada i sortida de Mediaset està concorregudíssma. Això sí, hi ha un expolític famós al que mai no ha convidat, ni tampoc li ha ofert una cadira. Mai.

Risto fa fora Juan Carlos Girauta / Cuatro

Risto Mejide i Bea Talegón / Cuatro

Parlem de Pablo Iglesias, una de les moltes obsessions de Mejide. Amb cua, monyo, rínxols o pelat al zero, tant se val. El veu, com a bona part de l'espanyolisme, com a l'ogre recurrent al que culpar quan l'estat passa per una (i enèsima) crisis. La de Ceuta, també: arran d'aquesta tragèdia humana i migratòria (on va destacar un dels seus reporters, plantant cara Abascal), el debat ha girat al voltant de les reclamacions del Marroc i els seus atacs al Front Polisario. El Sahara Occidental i la seva autodeterminació: un tema sobre el que Iglesias escrivia un tuit el 2020, espolsat de la pols dels temps i que feia esclatar Risto fa un parell de dies. Recollia una resolució de l'ONU de 1991, reclamant un referèndum per a la lliure determinació d'aquest poble. Mejide, furiós, barrejant-ho tot: "que pensaríais si un vicepresidente de Francia o de Portugal exigiese un referèndum para Catalunya". Més dèries, ja veieu. Es va marcar un discurs marca de la casa esclafant l'expolític de Podem, mentre que un altre periodista i tuitaire començava a preparar una resposta demolidora i viral que el deixava com a un drap brut. Allà, Felip VI, el PP, PSOE, VOX i Cs feien seva la mateixa reivindicació del malvat Iglesias. Retratat. 

Pablo Iglesias dimitint / EFE

Risto Mejide enfadat / @ristomejide

Mejide ha escampat una fake news i se l'ha girat en contra. I a més a més, "ha rulado", com deia burleta.  (Quasi) tot és mentida.