Que Ciutadans té entre cella i cella acabar amb TV3 ja no se li escapa pràcticament a ningú. El principal partit de l’oposició al Parlament fa temps que ha posat la lupa sobre tot el que es fa i es diu des dels mitjans públics catalans i alguns dirigents taronges mai no perden l’oportunitat de fer campanya perquè deixen d’emetre. Albert Rivera a ‘El Hormiguero’ dient que “TV3 es el No-Do” o Inés Arrimadas titllant els presentadors de “estrellitas bien pagás” en són només dos exemples. Al president de Ciutadans només li falta escoltar en quins termes van parlar d’ell ahir a l’APM? per acabar d’embogir contra la televisió de Catalunya.
GTRES
El programa humorístic de TV3 va fer acte de presència a l’Orgull Gai de Barcelona el cap de setmana. Per a la seva secció, el periodista Jordi Asturgó va entrevistar els manifestants que es concentraven a la plaça de la Universitat. Els tòpics, millor desmuntar-los amb humor: “Què li diries als pesats que reclamen el dia de l’Orgull Hetero?” o “sempre hi ha el típic que diu que les lesbianes no han tastat un bon penis”. Al sac dels cunyats que fan aquest tipus de comentaris, el col·lectiu LGTBI hi afegeix ara Ciutadans. Pacten amb els homòfobs de Vox i després volen desfilar a l’Orgull Gai? Doncs millor que es quedin a casa, pensen alguns. Prova de l’ambient que es respira contra el partit taronja, aquest fragment de l’APM? d’ahir: “Qui està més buenorro, Santiago Abascal o Albert Rivera?”. La resposta no té pèrdua: “Cap dels dos, jo els cremaria vius”.
TV3
GTRES
EFE
Una de freda i una de calenta. Després de la reacció irada contra el president de Ciutadans, un altre manifestant li declara les seves intencions més primàries: “Albert Rivera, te la mamo. Está muy bueno, tiene una mamada y dos”.
TV3
EFE
És probable que després de veure l’APM? d’aquesta nit, a l’Albert Rivera li entrin més ganes encara de tancar TV3. Potser tampoc no voldrà tornar a posar un peu a les manifestacions del dia de l’Orgull Gai, malgrat les amenaces d’Arrimadas, que diu que hi aniran. Santiago Abascal i Vox mereixen un capítol a part. Si fos per ells, la tele pública catalana i el col·lectiu LGTBI fa anys que no existirien.