Incomprensiblement, algú ha decidit que a partir d'aquesta nova temporada, l'APM? passi a emetre's només els diumenges al migdia, abans del TN Cap de Setmana, prescindint els seus fans de la ració de vespres que fins ara es podia veure. Decisions de graella al marge, un dels encerts del programa té nom i cognoms. Perquè l'APM? ha fet un fitxatge que riu-te tu dels Raphinha, Lewandowski i companyia. Parlem d'una periodista de 30 anys sorneguera, divertida, atrevida, sense vergonya (com va demostrar en un 'perreo' hilarant a xarxes) apassionada per la platja i valenciana, que després de fer carrera a la cadena À Punt TV de València al costat de la gran Carolina Ferre, ha passat a formar part de les files de reporters de l'APM?, seguint l'estela dels David Verdaguer, l'homo APM, l'Isma Juárez i companyia. Parlem de Nerea Sanfe.
Aparquem un moment la Nerea per parlar d'un actor nordamericà que ha provocat un número molt elevat de malsons en espectadors de tot el món. No directament per culpa seva, ja que ell és un conyón, un tio simpàtic i adorable, sinó especialment, per un dels papers més terrorífics i icònics del món del cinema. Ens referim a Robert Englund, a.k.a 'Freddy Krueger', el protagonista de la saga de Pesadilla en Elm Street, l'home amb la cara cremada i un guant de cuir esmolat, amb un barret i un jersei a ratlles marrons i vermelles, que s'apareixia en els malsons dels joves i allà, se'ls ventilava de les maneres més terrorífiques. Des que Wes Craven va dirigir la primera pel·lícula als anys 80, els espectadors no vam dormir mai més tranquils. La por a caure en mans de Morfeo i que ens visités aquest personatge va elevar Englund a la categoria de mite del cinema de terror.
L'actor californià, als seus 75 anys, acaba de passejar-se pel Festival de Sitges, on s'ha projectat el documental 'Hollywood Dreams & Nightmares' sobre la seva vida. Englund, que també ha participat en la quarta temporada d'Stranger Things, va repartir somriures a tort i a dret, fent-se fotos amb tots els fans i mostrant una bonhomia allunyada 180 graus del seu temible personatge de ficció.
"Just another perfect day in paradise", resumia Englund la seva estada a Sitges. I el que ha estat un paradís ha estat la seva topada amb la reportera de l'APM?, la Nerea. De frases icòniques del programa n'hi ha a cabassos. Expressions que els catalans hem adoptat en el nostre dia a dia a força de sentir-les una vegada i una altra: "No oigo ná!", "Tengo tres piscinas", "No me he traído las gafas del cerca", "Ho haveu vist? La mare que ens va parir!", "Ole tú, ole tú!", i una de les més estimades pel públic del programa. Una frase que tots utilitzem quan algú al nostre voltant cau, es fot una nata o ensopega. Una frase que va dir un home a un altre, un tal 'Paco', mentre buscava una pilota extraviada i es fot una plantofada enmig de la gespa. Un "¡Sa matao Paco!" que es va sentir al programa de La Sexta Vuelta y vuelta i recollit a l'APM? que per sempre més forma part de les nostres vides:
I què va fer la reportera de l'APM? quan va conèixer el gran Robert Englund? Fer-li dir el "¡Sa matao Paco!"... I en Robert, no només ho diu, sinó que ho viu. El riure posterior, molt Freddy Krueger, és, senzillament, meravellós:
Petició pels encarregats dels doblatges de les pel·lis de Pesadilla en Elm Street: que refacin el doblatge i que a partir d'ara, el primer cop que Freddy Krueger se li aparegui a un dels adolescents als quals pelarà, de la seva veu surti un "Se va habe un follón que no sabe ni donde sa metio"...