El cas Rociíto és un experiment sociològic més enllà del drama familiar. L'emissió a Telecinco va ser molt exitosa i el documental sobre la vida de la filla de Rocío Jurado l'han comentat des de Pilar Rahola a Toni Soler. A TV3 ho han fet Lídia Heredia a Els matins, la Melero a Tot es mou o Ustrell a Planta baixa. Mai un contingut del cor havia tingut tant de ressò a TV3, i és així perquè va fer un 30% de share a Catalunya, ensorrant TV3 el diumenge. Si no pots amb l'enemic uneix-t'hi.
Els catalans també consumeixen en massa aquest contingut. I no és d'ara. Ustrell ha il·lustrat el cas amb unes imatges poc recordades: el dia que Rociío i el seu nòvio guàrdia civil destacat a Argentona, al Maresme , van seure a un plató de TV3, el d'Andreu Buenafuente l'any 1995, al programa setmanal Sense títol. I ho van fer cobrant el seu catxé per l'exclusiva. Un petit escàndol en la TV3 de l'època. Com quan Alfons Arús al seu programa a TV3 anomenat Ja hi som va pagar Alessandro Lequio per entrevistar-lo i va acabar en una polèmica parlamentària i amb Arus fora de TV3 per sempre. Buenafuente no va furgar en temes del cor:
Els temps han canviat com la cara de Rociíto. Cada cop que TV3 intenta fer continguts del cor rep una clatellada. Núria Roca va ser l'última d'intentar-ho al fallit programa de migdies de 2017, A tota pantalla. Van cancel·lar el programa de la Roca en un mes. Un fracàs. Els catalans consumeixen premsa del cor, i molta, però elaborada fora de TV3, que d'això no en sap. Ni falta que li fa.