El planeta sencer encara continua commocionat per la mort d'una de les icones mundials indiscutibles des dels anys 80. I especialment, l'Argentina. Tot el país plora la mort del seu ídol, un Diego Armando Maradona que perdia la vida als 60 anys després de patir un atac de cor. Dol nacional, homenatges a tots els racons, recordatoris en forma de vídeos, fotografies i presència massiva dels seus compatriotes per dedicar-li un últim adeu.
ELa vetlla pel Pelusa es durà a terme a la Casa Rosada, seu del govern argentí, on s'espera una presència multitudinària i un comiat popular que ja s'especula que arribarà al milió de persones durant les 48 hores que estigui allà el cos del Déu del futbol. El president Alberto Fernández va fer-li aquest oferiment a la família per commemorar el dia que des dels balcons de l'emblemàtic edifici, Maradona va sortir amb la Copa del Món guanyada l'any 1986.
El cos de Maradona va arribar a la Casa Rosada poc abans de la una de la matinada, hora argentina. Les primeres en arribar a la vetlla van ser la seva exdona, Claudia Villafañe, amb les dues filles que va tenir amb ell, Dalma i Gianinna, per ultimar detalls. També s'hi va presentar Verónica Ojeda amb el fill que va reconèixer anys més tard el jugador, Dieguito Fernando... I una mica després ho feia Rocío Oliva, la parella actual de Maradona.
Però quan Oliva va arribar a la Casa Rosada, s'han viscut moments de molta tensió, segons informen mitjans argentins. Per què? Perquè la família li va prohibir l'ingrés: "No me dejaron entrar. Me dicen que vuelva a las 7 como el resto. No piensan ni un minuto en él”. Segons explica, l'han obligat a posar-se a la llarga fila, com els milers d'argentins que ja s'han desplaçat a la zona, i que esperi el seu torn per entrar: "Toda la maldad que hacen se paga", ha dit entre llàgrimes. Faltaven pocs minuts per les cinc de la matinada, quan s'ha vist obligada a quedar-se a l'esplanada de la Casa Rosada. Quan els periodistes li han preguntat si havia parlat amb l'exdona de Maradona, ella ha respost afirmativament, amb la veu trencada, i donant a entendre que la cruel decisió no havia estat de Villafañe.
“El 30 de octubre cuando lo vi, no lo vi bien, y me puse a disposición. Él no tenía que estar en su casa, tenía que estar internado. Me duele, como le duele a todo el mundo, como a todos los argentinos, porque él era joven, bueno, y no se merecía irse así, solo”.