El culebrot de TV3 és un dels èxits de la cadena, divendres 18,3% prop dels 250 mil espectadors. No són les monstruoses xifres de les sèries de migdia clàssiques. El capítol final de Nissaga de poder el van veure 1,5 milions de catalans. Una bestialitat de fa vint anys. Ara tot està més repartir, i el pitjor: més vist. Costa molt sorprendre els espectadors i fer-los una sèrie diària que satisfaci tots els paladars. El que es pot atribuir a Com si fos ahir és una fugida de la truculència i un acostament al costumisme. És més tipus culebrot de la BBC més East Enders, Gent del barri a TV3: veïns, problemes molt comuns, negocis, amics, matrimonis, fills, avis. Res fora del comú. Alguns espectadors prefereixen aquesta naturalitat, altres consideren que traeix l'esperit del cullerot de TV3, que sempre ha optat per trames poc realistes i molt enrevessades. Ara un actor dels principals, Roger Coma, revela la part bona i la dolenta de CSFA.
En una entrevista a propòsit del seu nou monòleg al Teatre Texas de Gràcia, Això no ho hauria de fer, es confessa al diari Ara. Roger Coma deixa anar una crítica al culebrot durant l'espectacle, fent broma de les "trames mínimes" de CSFA. Tens a dues actriuasses com Sílvia Bel i Àurea Márquez i la seva trama és que obren dos bars d'esmorzars que es fan la competència. A la vuitena temporada del culebrot els signes de desgast són evidents. Fa molt bones audiències, no siderals però lidera. Roger Coma riu del Com si fos ahir i de les seves trames mínimes però alhora defensa les feines alimentàries que assumeixen els actors. Sosté que no tot ha de ser transcendent i una feina a vegades només una feina: "No hi ha feines que siguin purament alimentàries i d'altres que siguin purament espirituals. És una qüestió de graus. El Com si fos ahir té a molt a veure amb la quantitat de material que s’ha de fer, però, al mateix temps, et permet arribar a uns llocs que al teatre o al cinema no hi arribes. Amb la quantitat d'hores de vol, estàs amb una tranquil·litat que això la càmera ho percep, i aleshores traspua una vida que amb el teatre és molt difícil d’aconseguir. I la càmera està molt a prop. Al cine, en canvi, tot té una altra importància: està tractat com un altar, però la cosa popular de la sèrie és bastant única i la defenso molt. Al mateix temps, esclar, també té un costat alimentari".
Roger Coma no defuig la part dolenta del serial, trames mínimes, repetitives, poc elaborades, tan costumistes que resulten previsibles, però alhora defensa la part bona: que és popular, que arriba a molta gent i que repetir un personatge durant anys i amb la càmera de tan a prop facilita que sembli més natural, menys impostat, més veritat que al cinema o al teatre. En realitat és una esmena a CSFA perquè la part bona és la de qualsevol celebrot i la dolenta és fruit del costumisme i el pes de vuit temporades de CSFA. TV3 tenia previst un substitut, El polígon, que havia de transcórrer a un polígon industrial però de moment espera a un calaix. Només ha gosat pagar-ne la bíblia que desenvolupa l'argument, el lloc i els personatges.
Roger Coma, que reconeix que no mira el culebrot cada tarda sinó de tant en tant en marató, és dels millors actors catalans, capaç de ser alhora actor i presentador de TV3. Gestmusic el va triar per presentar Caigut del cel, un programa sobre herències que era fabulós i espera per tornar. Coma que ha nascut a la TV con un guapo, un actor jove i un secundari mereix més papers de ficció. I un matís que l'entrevista no gosa preguntar: en ple 2025 els personatges gais amb ploma de ficció els haurien d'interpretar actors molt bons com Javier Bardem fent de Reinaldo Arenas a Antes que anochezca o actors gais. Impostar l'amanerament és un recurs que sembla agradar molt als creadors i incomodar als espectadors.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!