Roger Pera és a les nostres vides des que va néixer. I no només per ser fill de qui és, el mític Joan Pera, un dels homes més estimats de Catalunya. També per qui és ell i pel que ha fet des de ben petit. Veu inconfusible al servei del doblatge de les estrelles de Hollywood, desenes de sèries, com aquell 'Marc' de Poble Nou, pel·lícules i muntatges teatrals que perduren en la memòria col·lectiva, com Germans de sang o Amadeus. Talent com a actor, acompanyat d'un magnetisme com n'hi ha pocs. Però la imatge de seductor, d'home d'èxit, de carismàtic, tenia una part fosca quan es mirava al mirall en soledat. Un Roger sense causa com es defineix a sí mateix, que va viure un descens als inferns per culpa de les seves addicions. En una entrevista per En Blau va dir fa uns mesos que fins i tot, hi va haver un dia que pensava que moria: "Les meves crisis eren a casa, quan després de treballar, per celebrar-ho, no podia parar de consumir, era un addicte, no en tenia mai prou. Un dia vaig pensar que m'estava agafant un infart. En realitat era un atac d'ansietat, però jo em pensava que em moria".

roger pera

Roger Pera al FAQS / TV3

Un Pera colpidor que ens ha tornat a emocionar als espectadors del Preguntes freqüents amb una entrevista amb Cristina Puig que va posar la pell de gallina. Explica sense embuts que “L’addicció té a veure amb la fragilitat humana i amb la baixa autoestima, que és una malaltia mental, que és la malaltia de l'autoengany. Ens hem d'ajudar, parlem-ne, no ho posem sota l'estora":

També ha recordat un dels pitjors dies de la seva vida, quan després de posar-hi molt d'esforç i diners per una obra que sempre estarà a un racó del seu cor, Germans de sang, no es va presentar... i això que era l'actor principal. On era? En algun after? No. Tancat a casa seva amb les persianes baixades sense voler veure ningú i "mirant per la mirilla que no vingués ningú". No va parar de rebre trucades de tothom, de la productora, del Ricard Reguant... i del seu pare. Un missatge que encara conserva i que ha verbalitzat amb la veu trencada i visiblement emocionat: "El pare em va deixar un missatge plorant que sempre el portaré aquí, que em deia 'Roger, és que preferiria que estiguessis mort que no veure't com et destrosses la vida cada dia'.

Com va dir per En Blau, "Ell ho va dir des de tot l'amor del món. El problema del pare és que sovint em veia brillant i treballant molt i fent-ho bé i després se sobtava del que em passava". Durant la pandèmia, en Roger va estar confinat amb els pares, un Joan Pera que ara deu ser el pare més feliç del món de veure com el seu fill ha pogut superar un infern: "Ara, que hem començat a doblar i treballar fins les deu de la nit, em truca als vespres i em diu: 'Que no vens a posar-me una pel·lícula?'... Això és molt maco. La importància de tenir una família... De vegades ens emprenyem i ens tirem els trastos al cap, però d'altres... Per això és una història d'amor, per l'amor cap a la família, la gent i cap als meus pares, per descomptat". L'actor va anar al FAQS arran de l'obra que fa al Teatre del Raval, Èxit, el musical de la meva vida, basat en el seu llibre autobiogràfic on ens parla d'aquest amor per la vida, la família, un espectacle en primera persona on explica amb humor, emoció, sensibilitat i sinceritat tot el que li ha passat.

roger pera teatre

Riuran i ploraran. S'emocionaran. No se'l perdin. El bo d'en Roger es mereix que la vida li hagi donat una segona oportunitat.