Roger Pera és un dels grans actors de Catalunya. El fill de Joan Pera va tenir molts èxits a la TV, com a Poble Nou el primer culebrot de Tv3, o al teatre musical. Recordadíssim el seu Germans de sang.Precisament fen teatre es va saber de la seva addicció a les drogues. Van haver de suspendre una obra on ell actuava perquè no s'hi presentava. Per un problema d'addicció. Ara ja està feliçment recuperat però la seva imatge és ben diferent.
Després de tants problemes de salut ara està curat però ofereix una imatge molt canviada, molt inflat, però recuperat. Als 49 anys té una nova vida, més sana, i ha explicat en un llibre tota la seva experiència. Convé llegir-lo.
Entrevistat per En Blau va explicar: "És el meu primer llibre i m'agrada que em diguin que és com si estigués parlant jo. He suat tinta escrivint-lo, però tenia clar que volia parlar obertament de la meva addicció a la cocaïna. Volia dir a les coses tal com són, perquè a mi no me les van explicar tal com són. Si jo hagués sabut tot el que sé ara, el que em podia passar, els episodis que he hagut de passar, estic convençut que no ho hagués fet. Volia deixar clar que la història de la meva vida no és trista. Té moments complicats, pel personatge que em vaig crear, un gilipolles, però volia explicar-ho amb sentit de l'humor. Res és transcendent, tot es pot canviar".
De l'addicció diu: "La primera ratlla, molts ho fem, aquella època en la qual volem provar-ho tot. Tot va començar a anar malament quan li vaig dir al meu pare: 'Em sembla que tinc un problema amb la cocaïna'. Ell em va dir: 'Vols que fem alguna cosa?'. I jo vaig dir-li: 'Espera'... Aquest moment de negació és clau perquè em passés tot el que em va passar després. Treballava molt, molt, i després em premiava. Fins que vaig acabar consumint tancat a casa, amb paranoies, que és lo més trist i lo pitjor del món".
Què recorda d'aquell dia D? "Aquell moment se m'ha quedat gravat. És una de les fotos que no vull mai més en la meva vida. Vaig sortir descalç, al carrer, en batí i en pilotes. Quan fas un tractament sempre et diuen: 'Has de guardar fotos, fotos que no vols més'. I jo, de seguida vaig pensar: 'Ja la tinc'. Aquesta imatge la portaré sempre amb mi, i encara se'm posa la pell de gallina. Ara ho començo a veure lluny i en parlo molt, però la recordo i, buf...".
Acaba dient: "Ara sóc l'actor que sóc i la persona que sóc, gràcies a tot el que he viscut. Gràcies a Déu li he donat la volta. Estic agraït per haver pogut canviar la meva vida. Sóc un apassionat de la vida, llavors, per què em veia de vegades tancat en una habitació matant-me? Em sento molt estimat per tothom, els pares, els germans, la professió... tenia ganes de tornar amb escreix tota aquesta estima que m'han donat".