L'Eurocopa no ha fet més que començar, però ja ens ha deixat una imatge inesborrable. No, no és cap gol, ni cap jugada increïble. Tampoc hi ha hagut resultats per emmarcar ni sorpreses destacades. Parlem d'una altra cosa, que de fet no és estrictament el joc de futbol. Més aviat, seria parlar d'una porcada. Alguna cosa té el campionat d'Europa de seleccions que atrau els marrans, amb perdó. Durant l'Eurocopa de França el 2016, ens vam quedar parats amb el seleccionador d'Alemanya, Joachim Löw, que introduïa la seva mà dins dels pantalons per comprovar la qualitat, potència i altres característiques del seu aroma íntim. Per davant i per darrere, va cobrir tots dos flancs. Un fàstic. 8 anys després, ara a Alemanya, un altre entrenador presenta la seva candidatura: el d'Holanda. A Catalunya ens toca de ben a prop.
Els Països Baixos es van estrenar fa unes hores amb victòria per 2 gols a 1 contra la Polònia de Robert Lewandoski. L'equip Orange l'entrena un mite blaugrana com Ronald Koeman, qui ens va donar la primera Copa d'Europa l'any 1992. En Ronald va arribar a ser recentment entrenador del club, tot i que la seva experiència no fos gaire satisfactòria. Li va tocar viure els anys més convulsos i difícils. No els ha paït gens bé, perquè encara està ressentit. Es dedica a escopir contra el Barça i el seu univers a la sala de premsa, despatxant-se a gust. Bé, en Koeman sempre es queda a gust. Ens ho va deixar ben clar a la banqueta.
El vídeo que està rebentant les xarxes socials recull un instant del partit contra els polonesos, amb l'entrenador més preocupat de qüestions fisiològiques que de les pròpiament esportives. I tot perquè mentre estava assegut a la banqueta, es va treure un moc. Si més no, ho va intentar. La deixalla orgànica era rebel, no estava disposada a rendir-se a la primera. Tots els intents per desfer-se'n d'ell, fins i tot els més porcs, eren infructuosos. Tot comença amb l'holandès de 61 anys fent l'extracció amb el dit i, en veure'l a la seva extremitat, menjar-se'l. Ecs. No acaba aquí el drama, ni de bon tros. El festival antihigiènic continua.
La burilla no desapareix ni després de deglutir-la, ha anat deixant rastre com els caragols. En Ronald s'aixeca i comença a caminar cap a la banda, mentre es neteja amb la samarreta. Torna a passar la mà pel nas, la llepa novament. No hi ha manera. Aleshores fa servir la roba com a mocador gegant, quedant la panxa a l'aire mentre intenta posar fi al malson. Un intent a la desesperada que, sembla que sí, li fa cantar victòria. Tres punts i mig al caseller d'Holanda. A quin preu, però.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!