16 armes de foc, inclosos rifles d'alta precisió, un fusell d'assalt militar Cetme, un subfusell metrallador Skorpion vz. 61, quatre rifles de precisió, dues pistoles al cotxe. Això és el que tenia preparat Manuel Murillo Sánchez, un vigilant de seguretat privada de 63 anys i soci del Club de Tir de Terrassa que planejava atemptar contra Pedro Sánchez amb tot aquest arsenal. Els Mossos el van detenir a mitjans de setembre segons ha informat el diari Publico.

Efe

Público també recull que fins i tot va buscar còmplices per acabar amb aquest "roig de merda" en un grup de WhatsApp, on hi va escriure coses com "Estic disposat a sacrificar-me per Espanya". Quan tothom s'ha posat les mans al cap en saber l'existència i les intencions del tirador, quan tothom ha aplaudit la intervenció dels Mossos, hi ha hagut, en canvi, qui ha posat aigua al vi i ha fet comentaris vergonyosos sobre aquest fet. Algú que deu viure en una espècie d'aldea gala d'Astèrix a contracorrent de tothom i que resisteix "ara i sempre" a 'l'invasor' de les esquerres.

Efe

Rosa Díez, que bé podria tenir el paper de Feixistix en un dels còmics de Goscinny i Uderzo. La fundadora d'UPyD ha sulfurat des de bon matí la xarxa amb la seva anàlisi dels fets. Un tuit que després ha desaparegut com per art de màgia, però que molts usuaris han recuperat:

Díez, que constantment té enfilat Pedro Sánchez, especialment via Twitter, on li retreu dia sí, dia també el que ella considera mà tova amb l'independentisme, ara ha minimitzat les intencions del detingut amb el president del govern, cosa que ha generat un allau de rebuig a la xarxa, tot i ser conscients del peu que calça la política, que recordem, va ser militant del PSOE abans d'anar a parar a la dreta amb els braços oberts. 

Un dels darrers tuits de Díez contra Sánchez deia que "Sánchez no podrá decir que el poder no le ha cambiado porque la nariz no deja de crecerle por mentiroso y el dedo índice por abusar del dedazo-ley". El que no deixa de créixer, fins a límits perillosos, és la bilis i l'odi desfermat d'una política que ja ha abandonat qualsevol intent de subtilesa i concòrdia.