Rosa Díez: política o humorista? Aquest dubte circula des de fa molts, molts anys. Cada cop que obre la boca desperta rialles incontrolables. Ja ho feia quan era militant del PSOE. Va repetir quan va abandonar el partit el 2007. Encara més memorable va ser quan va fundar UPyD, el (perillós) mirall en el que es reflecteix aquests dies Cs. Per no parlar de quan els taronges van cruspir-se la formació, deixant-la més sola que un mussol. Allò va ser el gran punt d'inflexió, transformant el seu enuig i pensament ultraunionista en una creixent "gastroenteritis" tuitaire. No hi ha dia que una piulada de la "basca" no provoqui un aldarull a la xarxa. Un aldarull còmic, és clar. Bé, doncs ja tornem a ser-hi. Díez ha vomitat la seva catalanofòbia contra Miquel Iceta, al que acusa de "defensar" un pres polític. A qui? A Jordi Cuixart. Perdó, volíem dir "Cruixart".
EN
L'odi visceral de Díez contra Catalunya i l'independentisme li passa factura. També ortogràfica. Té el mateix problema que fiscals, jutges i acusacions del judici del 1-O, que no han estat capaços de pronunciar correctament el cognom del president d'Òmnium Cultural després de quatre mesos de sessions. I la Rosa, orgullosa, no volia ser menys. Tot i que sempre queda el dubte si és un problema d'ignorància o d'odi. Ho diem perquè li va passar una cosa semblant en escriure Catalunya. Millor dit, rebatejant-la: "Caraluña".
Com podeu imaginar, la reinterpretació ortogràfica de Díez ha estat un gran passatemps a la xarxa, especialment activa quan es tracta de la política. Els internautes li tenen gran estima:
EFE
El show de Rosa Díez és com Las Vegas: Està obert les 24 hores, els 365 dies de l'any. Si ella fos un casino, però, estaria en la ruïna: No para de regalar "premis" als seus clients, que en el 90% són haters. Això sí, el públic li agraïm molt els seus esforços per fer-nos riure.