És un dels moments més emotius dels lliuraments de premis cinematogràfics o escènics: el del record a aquells companys i companyes que han traspassat al llarg de l'any. Els Goya no són pas una excepció, encarregant a la cantant Vanesa Martín interpretar una peça mentre a la pantalla del teatre Soho de Màlaga anaven apareixent aquells que ja no són amb nosaltres. L'emoció en veure Josep Maria Benet i Jornet, Monsterrat Carulla, José Luis Cuerda, Lucía Bosé o Enrique San Francisco, així com als cantants Luis Eduardo Aute o Pau Donés, entre d'altres, va córrer des de l'escenari a les llars de tots aquells que seguien la gala. Ara bé, també va haver-hi sorpresa en trobar a faltar algú molt rellevant.
Molts es preguntaven: perquè no hi és Rosa Maria Sardà, que va morir víctima del càncer el passat mes de juny als 78 anys?. La catalana tenia una molt bona relació amb l'Acadèmia del Cinema, guanyadora d'estatuetes i una de les millors presentadores de l'esdeveniment, que va conduir en diverses ocasions. Era algú imprescindible per entendre la indústria audiovisual de les darreres dècades. La resposta a l'enigma, tan senzilla com genuïna: va ser ella mateixa la que va demanar no ser-hi abans de morir. Ras i curt. No volia homenatges d'aquesta mena. I és clar, els responsables no s'hi van negar.
La Sardà deixant el seu segell personal fins i tot quan ja no hi és. Tot un caràcter.