La 'nova vella' Espanya, que sembla haver sortit del Valle de los Caidos amb la mòmia del dictador Franco per anar a votar el 10-N a VOX, porta els 5 dits de la mà de la Rosalía marcats a la cara. La cantant de Sant Esteve Sesrovires va manifestar-se políticament per primera vegada, i amb dues paraules va tenir prou per aixafar-li la guitarra a Santiago Abascal i la seva colla. Ni la fita de 52 diputats al Congrés pot combatre el 'Fuck VOX' del fenomen musical i sociològic dels nostres dies. L'esclat provocat per la clatellada de la cantant va ser sideral, enervant "españoles de pro", mitjans de comunicació i agències informatives. I va produir l'efecte que ja havíem vist a d'altres ocasions: la transformació miraculosa de "Rosalía, la joia de la música espanyola", a "Rosalía, la catalana".
Rosalía @rosalia.vt
Ja no és la jove que meravella al món amb els seus temes, premis i actuacions. Ja no és aquella que va obrir una nova via pel flamenc, el gran patrimoni musical espanyol. Han desaparegut termes com "reina", "ovacionada", "grande"... Ara toca remarcar que és catalana, catalana, catalana. Caca, caca, caca. És la 'màgia' de l'extrema dreta, que comença a influir i molt. Després hi ha d'altres, com l'exmarit de Ana Rosa Quintana i director del digital ultra (i ultraimaginatiu) Alfonso Rojo, que van més enllà: "Charnega agradecida".
Rosalia Periodista Digital
Ana Rosa Quintana Alfonso Rojo casats 1983 EFE
Rosalía caganera EFE
Aplaudim la valentia de Rosalía, que sí, que és catalana. Fins i tot té el seu caganer. També ho era abans d'engegar VOX i la ultradreta a pastar fang. Aquest hit és dels que fan història. Llàstima que no arribés un dia abans, potser la nit electoral hagués tingut un altre signe. Gent com la del "hostia, Lucía" s'ho haguessin pensat millor. Però ha arribat, i prou, què és el més important. Bravo. Que gaudeixin de l'enrabiada.