Una catalana ha col·lapsat Madrid. Ja! El seu nom el coneixen pràcticament a tot arreu: Rosalia Vila Tobella. Un fenomen, un cicló. Un tsunami, fins i tot. Aquest, però, no se'l miren amb desconfiança ni menyspreu. Tot el contrari. 15.000 persones van omplir de gom a gom el WiZink Center de la capital de l'estat per cantar, ballar, gaudir i emocionar-se amb la cantant, vestida de blanc amb tocs vermells. L'antítesi (estrictament parlant de vestuari, no siguin malpensats) dels seus dos recitals apoteòsics a Barcelona. Hi havia ganes de Rosalia a la meseta, i no només entre els seus fans més aferrissats. La cosa anava més enllà, arribant a desfermar el fenòmen fandom entre les institucions de l'estat. Algunes, de ben altes. Con Altura. Per exemple, tot un ministre del govern, que la va voler saludar en persona entre bambolines, una mena de meet and greed amb el que somiaria qualsevol fan. Ara bé, el que no esperava el titular de la cartera, José Guirao, va ser sentir-se, precisament, com un fan més. Un 'del montón'.
L'escena, captada minuts després de que la de Sant Esteve Sesrovires tanqués el recital amb l'himne 'Malamente', és el fidel reflex de dues realitats incontestables. Una, l'esmentada fama de l'artista, que es tradueix en sessions de besamans amb personatges i personalitats de tota mena. Moltes d'elles, desconegudes per a una jove estrella mundial de la música, que dedica el seu temps a crear i actuar, i no a repassar la llista de VIPS que assisteixen als concerts i que frisen per fer-se la foto amb ella. La segona parla, precisament, del govern i del mateix ministeri liderat per Guirao, així com de la seva popularitat entre les primeres espases de la cultura de l'estat. Més aviat, de la manca de popularitat. A Rosalia li van haver de dir que el ministre era això, un ministre. Segurament cansada després de donar-ho tot a dalt de l'escenari, i complint amb els compromisos de saludar a tort i dret, el seu 'lapsus' i la reacció posterior sómn tan autèntiques com l'enormitat de la seva figura mediàtica. Reina.
A Rosalia la coneix tot quisqui, però al ministre de Cultura el coneixen a La Moncloa, i poc més. La cantant número 1 del seu país, almenys, ni idea. No volen ofendre ningú, però no parla gaire bé de la cartera en qüestió, ni de la petjada del govern del PSOE. Tampoc és que els ministres hagin de ser estrelles, però desconeguts... Això sí: el ministeri ho va trobar divertit, i no es va ofendre, compartint la situació via xarxes socials. Vaja, que s'ha d'aprofitar 'el tirón' per guanyar popularitat. Fins i tot en els moments més compromesos.