Rosalia segueix recorrent mig món amb la seva gira 'Motomami World Tour', un èxit absolut. Ho fa d'una manera força particular, com ho fan algunes grans estrelles internacionals: en un autocar que sembla de ciència ficció. Una casa amb rodes on l'artista té a mà tot el que necessita per continuar amb la seva carrera triomfal: des d'un estudi de gravació a racons més privats on descansar i arreglar-se. "Una nave especial", li diu ella. La seva part favorita, pel que ens ha ensenyat en vídeos durant aquests dies, és la cuina. Allà pot desenvolupar la seva creativitat fent entrepans ben carregats i calents, a banda evidentment de matar la gana durant els viatges d'una ciutat a una altra. Els seus sandvitxos són una metàfora de la seva trajectòria: s'està menjant el món.
Tant és així que un diari de prestigi internacional com 'The Washington Post' l'ha escollida com a una de les 10 artistes més rellevants d'aquest 2022 que encara la seva recta final. I el seu últim disc, el millor. Malgrat que fa unes setmanes alguns vaticinaren la fi de la bonaventura de Rosalia a la gala dels MTV Awards, va trigar un grapat de dies d'aixafar-los la guitarra durant els Grammy Llatins. El 'Motomami' és un treball històric, que enganxa, que sona a tot arreu. Que agrada i sorprèn. I els periodistes musicals del diari de la capital nord-americana ho saben, com ho sabem a milers de quilòmetres d'allà. És indiscutible.
El Washington Post fa un aclariment sobre Rosalia impensable a Espanya
Ara bé, el que ha fet el diari mereix una consideració especial pel text que li han dedicat a la cantant de Sant Esteve Sesrovires. Han fet una cosa inusual als mitjans espanyols: assenyalar el seu origen sense trampes. Rosalia és catalana. Amb 'C' majúscula. Semblarà menor, però facin una mica de memòria: quantes vegades han llegit als diaris estatals titulars de premsa en el que catalans que destaquen en qualsevol àmbit positiu no siguin catalogats immediatament com a espanyols? Al contrari també serveix: si hi ha un català que es fa conegut per alguna malifeta, veuran que així es queda. Com a català o catalana. Vaja, que a Madrid i les espanyes són molt d'apropiar-se dels èxits de l'enemic, mentre que són els primers remarcant la seva procedència si es tracta de fotre canya. Doncs bé, thank you Washington Post per una cosa tan senzilla com escriure això: "L'artista Catalana de 30 anys...".
L'espanyolisme no té motius per l'enrabiada: si es calmen, veuran que també surten ben parats
Els elogis del diari són contundents: "És l'artista pop futurista més excitant des de Missy Elliot". Una part que els espanyolistes potser s'hagin perdut, enrabiats amb els yankees filocatalans. Mala elecció, perquè els americans no s'obliden d'ells: destaquen les arrels de la tradició flamenca de la seva música, i que barreja com ningú amb la tecnologia i els sons del demà. Flamenca, sí, però catalana. Això fa mal en algún lugar de La Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme, segur que sí. Estaran 'despechaos'.
El Washington Post saluda a la seva reina i li posa la corona: la catalana Rosalia.