Madrid ha celebrat el 2 de maig, i ho ha fet sota la intoxicació que produeix la campanya electoral del 4-M. Impossible abstreure's de les batalles entre partits i candidats​, de l'enrenou pels missatges racistes i d'apologia del feixisme, dels mítings ridículs de personalitats del PP. Però la capital d'Espanya i els seus governants sempre sorprenen: especialment Isabel Díaz Ayuso i tot el que l'envolta. La presidenta en funcions, que aspira a aconseguir la majoria absoluta a l'Assemblea, ha convertit un dels actes oficials d'aquesta data en un espectacle d'autobombo insòlit. Bé, no ha estat cosa només d'Ayuso, si no del destinatari de la Gran Creu de l'Ordre del Dos de Maig, el músic i compositor Nacho Cano. L'ex de Mecano ha deixat tothom bocabadat amb el que ha fet en rebre la banda i la medalla en reconeixement a la seva aportació cultural: un discurs llepaire més propi d'un fan embogit, i un gest absolutament inèdit.

Nacho Cano amb la medalla que li ha atorgat Ayuso / EFE

Cano a Ayuso: “Mis amigos me llamaban, oye, Nacho, ¿qué pasa? Madrid es un milagro, están abiertos los teatros. ¿Cuál es el nombre de ese milagro? Pues ese milagro tiene piernas y cabeza y corazón. Y me emociono...", deia el músic, assenyalant la indescriptible (o sí) presidenta de la Comunitat. La xerrameca continuava: "gente que vota a Podemos, que vota a VOX, que vota a todos los "laos" (sic), me han dicho si ves a la presidenta, dos palabras: gracias y valiente". Era la frase abans del moment culminant: el músic s'ha tret la banda i l'ha col·locat al cos d'Ayuso, encantada de la vida i plorant, és clar. "La medalla, este año, por haber mantenido los teatros abiertos, por ser tan valiente y por ser tan buena presidenta, te la mereces tú”.  Aquest és el vídeo. I algunes de les reaccions d'un moment no apte per a diabètics de dretes. Una de demolidora, la de Gabriel Rufián.​

Nacho Cano tornant la medalla a Ayuso / EFE

tuit Gabriel Rufián sobre Nacho Cano i Ayuso

Gabriel Rufián / GTRES

Tuits sobre el numeret de Nacho Cano i Ayuso

Madrid no té remei. O millor dit, sí que el té, però necessita un miracle, i no precisament el d'Ayuso. Per cert: déu-n'hi-do amb el que queda de la movida madrilenya. D'ultraprogres a besar el terra que trepitja la dreta més rància.