La política espanyola ha viscut aquests dies una setmana gran. Gran, en el sentit de l'enorme ridícul que s'ha viscut a Múrcia i Madrid. Esperpent protagonitzat en la seva major part per PP i Ciutadans. Mocions de censura, convocatòries d'eleccions, caretas fuera, punyals volant pels aires, Ana Rosa atonyinant Arrimadas en directe.... Hi ha hagut de tot.
La cirereta del pastís, el fracàs de la moció de censura de PSOE i Cs que van engegar dos dies abans a Múrcia. Gir de guió inesperat amb aires de tamayazo, la moció de censura naufragarà i no tindrà els vots necessaris per a sortir endavant. Des del PP han arribat a un acord amb tres dels sis diputats de la formació d'Inés Arrimadas al Parlament murcià. D'aquesta manera, Fernando López Miras es mantindrà com a president autonòmic.
Terratrèmol polític i reaccions de tota mena. Veurem què passa al partit taronja. La vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, assegura que si es confirma el suport dels diputats al PP, “se hace más necesario que nunca la convocatoria de un Comité Ejecutivo”. Des dels socialistes, la seva portaveu al Congrés, Adriana Lastra, deixant caure que el que ha passat a Múrcia “no es hacer política, es corromper la política. Esto es la corrupción sistémica del Partido Popular”. I Gabriel Rufián? Finezza en grau màxim en resumir la situació amb només cinc paraules.
Sarcasme en mode ON comparant el vodevil murcià amb els Borbons. Concretament, amb les matusseres justificacions de les dues germanes del rei Felip, unes infantes Cristina i Elena que es van posar la vacuna als Emirats Àrabs aprofitant una visita a papi Joan Carles i que l'únic que van ser capaces de respondre davant la indignació general va ser: “Se nos ofreció y accedimos”. Chim pum. Y aquí no ha pasado nada.
Rufián ha trobat que no hi havia millor manera per definir l'esperpent murcià:
Brillant. Està clar que queda molt millor, parlant dels diputats de Cs, la frase Se nos ofreció y accedimos que un altre hit de la Casa Reial espanyola: Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir.... Arriben a dir això i no els hagués cregut ni el Tato.