El trifachito és el contrincant polític favorit de Gabriel Rufián. Això és una veritat com a una catedral. Tant se val l'època, si a.C. o d.C. Ens referim al coronavirus, és clar. El que passa és que la pandèmia ha multiplicat de forma exponencial el nivell d'enfrontament entre les diferents formacions de l'estat, per diferents raons i en diferents nivells d'intensitat. Un escenari on destaquen VOX i PP, que han quedat coixos de la tercera pota, els desapareguts en combat Cs. Els de la dreta extrema i l'extrema dreta competeixen en indignitat i ridícul, i el portaveu d'Esquerra Republicana practica amb ells la tècnica de la bufetada oral.
Bufetades o galetes, si ho prefereixen així. De fet, el terme alimentari ve molt més al cas per definir el que ha fet Rufián responent, en un 2x1, als ultres i als conservadors. Tots dos, amb l'ajuda dels naranjitos, governen a Madrid, i es vanten d'iniciatives que són espectaculars, però només en el seu cervell. Com per exemple, els menús infantils gratuïts per a menors desafavorits de la Presidenta Isabel Díaz Ayuso, i que desconsellen 11 de cada 10 metges, nutricionistes i éssers humans intel·ligents. Pizzes, patates fregides, nuggets, refrescos. Una oda al colesterol, vaja. Ayuso diu que als nens i nenes els encanta. Sí, és clar. I també el balconing als turistes borratxos. Però tots sabem que és perillós i que no s'ha de fer. La madrilenya no explica perquè ofereix aquests productes, perquè la muntanya de porqueria que li vindria al damunt deixaria els robatoris de cremes i màsters fraudulents de Cifuentes en un conte de fades. El cas és que Rufián els ha cantat la canya, amb un final memorable i que recorda allò tan escatològic del "café y cigarro, muñeco de barro".
Salvar-se del coronavirus és tota una proesa. Sobreviure sense seqüeles a la dieta d'Ayuso, "eso ya tal".