En un gir audaç cap al futur de la tecnologia, Mark Zuckerberg va decidir fusionar els seus imperis digitals sota el nom de Meta, ja que la seva visió incloïa inevitablement el metavers, un concepte que està guanyant terreny ràpidament al món de la tecnologia. Tanmateix, dos anys després d'aquest canvi de rumb, comencen a emergir dades reveladores sobre l'impacte financer que aquesta decisió ha tingut en el cofundador de Facebook. El 2021 i 2022 es van convertir en anys crucials per a Zuckerberg i la seva empresa, amb un 'daltabaix' financer que va sacsejar als mercats i va deixar en dubte aquesta audaç aposta.
L'any 2021 va passar a la història com l'any en què Facebook va deixar d'existir com tal i es va convertir en Meta. Tanmateix, va ser també un dels anys més turbulents en la història de la companyia. L'escàndol que va sorgir arran del judici amb Frances Haugen, que va filtrar documents comprometedors sobre pràctiques qüestionables a Facebook, així com una caiguda generalitzada de totes les xarxes socials de Meta (Facebook, Instagram i WhatsApp) en un moment especialment inoportú, van provocar una caiguda en picada del valor de les accions, amb una pèrdua de gairebé un 5%.
La caiguda de 2022: pèrdues milionàries i caigudes en borsa
Aquest revés va resultar en una disminució de la fortuna de Zuckerberg en 5,165 milions d'euros, deixant-lo amb "només" 105,039 milions d'euros. Tanmateix, això només va ser el presagi del que li esperava el 2022. Durant aquell any, l'acció de Meta es va desplomar dels 306 dòlars el desembre de 2021 a un mínim històric de 90 dòlars el 4 de novembre de 2022. Aquesta caiguda es va convertir en el desastre financer més gran entre els selectes membres de l'Índex de Multimilionaris de Bloomberg, fent que el patrimoni de Zuckerberg es reduís a 55.900 milions de dòlars, la meitat del seu valor actual, que és de 106.600 milions de dòlars.
Malgrat la recuperació gairebé miraculosa que Meta va experimentar el 2023, amb les accions recuperant el seu valor fins a assolir els 300 dòlars per acció, els resultats financers del primer trimestre d'aquest any pinten una imatge preocupant: la companyia va tancar l'exercici amb pèrdues de 3,992 milions de dòlars. Això ha generat dubtes entre els inversors, que ara es pregunten si continuaran recolzant Meta en la seva ambiciosa transició cap a la realitat virtual o si optaran per plataformes més noves i segures.
La trobada virtual amb Lex Fridman
Tanmateix, el CEO de Meta sembla mantenir la calma, com si sabés una cosa que el món encara no ha descobert per complet. En un recent episodi d'un popular podcast dirigit pel youtuber Lex Fridman, Zuckerberg es va unir a la conversa i ambdós van parlar durant una hora mentre els seus avatars virtuals interactuaven amb naturalitat, malgrat estar a milers de quilòmetres de distància. El secret? Les ulleres de realitat virtual Meta Quest 3.
Aquesta experiència va demostrar que el metavers, encara que hagi enfrontat obstacles, està avançant en la direcció correcta. El somni de Mark Zuckerberg de crear un entorn virtual on humans i intel·ligències artificials puguin interactuar està prenent vida. Segons dades de Bloomberg, aquest ambiciós projecte ha suposat un cost de 21.000 milions de dòlars per a la seva empresa fins ara.