Ruth Jiménez és de les presentadores més professionals de tota la TV catalana. No existeix cap altra cara que hagi presentat programes a totes les cadenes: betevé, 8tv, TV3, TVE, Atresmedia i Mediaset. I sempre ho fa bé. No ha desentonat mai en cap dels projectes. A TV3 és on va arribar a ser més coneguda, de reportera a Qui corre vola amb Juanra Bonet o a l'En directe. Va fer el cim com a presentadora al magazine Tarda oberta, amb la mala sort que va ser cancel·lat no per mala audiència sinó per problemes econòmics de TV3, que no el podia pagar. Va tornar-hi com a col·laboradora de Tot es mou. Ha presentat informatius a 8tv o magazines com Migdia, programes culturals a La 2 com Tips o No disparen al pianista i a La Sexta amb Tickets, ha fet debats a Telecinco a Las mañanas de Cuatro i un talent-show com El comecocos. L'últim que va fer és l'etapa final de 8tv participant en diversos programes. També és famosa com la primera dona de Risto Mejide i mare d'un fill, Julio Mejide de 15 anys. Ara presenta actes, conferències o gales mentre prepara el seu retorn a la televisió. No només és bona sinó que té un al·licient imprescindible per agradar: la telegènia. És una dona molt guapa i ara explica que va aconseguir refer-se d'un accident que li va desfigurar la cara.
En una entrevista concedida al suplement de gossos de La Vanguardia, la presentadora catalana ha narrat amb tot detall com es va seccionar el nas de dalt a baix, quedant-li les fosses nasals al descobert i l'apèndix nasal penjant de la pell. Una imatge que gela la sang que li va ocórrer abans de ser famosa, quan era universitària. Ruth Jiménez: "Yo vivía en Mollet del Vallès y cada día iba hasta Barcelona en tren. En uno de esos trayectos por la calle, un fatídico lunes, me cae un escaparate en la cara y me secciona toda la nariz. Había una mujer que estaba limpiando el escaparate subida a una escalera. Era uno de ésos antiguos, típicos de las perfumerías, que sobresalían de las fachadas y se corrían, se abrían y cerraban con una llavecita, ¿recuerdas? Pues justo cuando pasé yo, al cerrar la señora el cristal, se ve que se desplazó de la guía y el escaparate cayó sobre mi cara. Sentí un golpe muy fuerte pero no fui consciente de la dimensión de aquello hasta que entré en la tienda, que tenía espejos por todas partes. Al verme reflejada, me encontré con la nariz casi rebanada por completo, colgando, sólo se me aguantaba de un trocito, las fosas estaban cortadas, no paraba de salirme sangre. Estuve 400 días de baja, perdí todo el primer año de universidad".
Apareix al suplement caní perquè explica que els seus pares li van regalar un gos per superar el trauma: "Está la cicatriz por aquí, ¿ves? Ya no sólo era el dolor físico, sino el dolor del alma, porque tenía toda la cara desfigurada.Fue horrible. Pasé por muchas operaciones. Primero la reconstrucción, luego las cirugías para poder respirar, para poder tener una nariz, mi nariz anterior. Entré en una especie de bucle de depresión. Yo siempre había deseado tener perro y mis padres nunca habían querido, pero en ese momento tan complicado decidieron traerme uno. Le pusimos de nombre Társila y me salvó la vida. Me la salvó completamente". Els gossos i els cirurgians li van salvar la cara i la vida. Als 47 anys és una de les cares més amables de tot el panorama televisiu català. I té un nas bonic.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!