Salvador Alsius és un dels presentadors més estimats de la història de TV3. I merescudíssimament. Una de les cares més emblemàtiques d'aquella TV3 dels inicis, amb els seus informatius, el seu santoral, el Blanc o Negre o La caixa sàvia. Un tipus que desprèn bondat i professionalitat, que els que han tingut la sort d'haver-lo conegut donen fe de la seva bonhomia i que sempre ha tractat tothom amb respecte i un somriure a la cara. Un presentador empàtic, educat, original, divertit, amb molta cultura i un talent comunicatiu demostrat provadament. Història viva de TV3, nega la major als que li busquen les pessigolles a la Televisió de Catalunya que es fa actualment. Fa uns anys la va reivindicar amb orgull: "És una filla que s'ha fet gran, però que és totalment reconeixible. El desenvolupament és esplèndid. Nego que la TV3 d'abans fos la bona i la d'ara una merda, no! Els TN d'ara són molt millors. És fàcil criticar-la, però no és així".
"És molt difícil complir amb el servei públic i ser atractiva per al mercat. Subratllem els mèrits, i no al revés". I als que la critiquen des de fora acusant-la de biaix indepe, Alsius els hi dedicava unes sàvies paraules: "primer, està per veure si en té biaix. Però si així fos, dues coses: mireu el que fan a la resta d'oferta en l'àmbit de l'estat. És un efecte compensatori. I a més a més, és una raó de mercat. No crec que hi hagi consignes polítiques, no m'ho he cregut mai. Això sí: si tens un públic assegurat, sent líders, acontentem la nostra parròquia". Alsius, aquest divendres, ha tornat a TV3, a Els Matins de l'Ariadna Oltra. Ho ha fet començant a parlar de la seva visita al Canadà, on té part de la família, la filla i els nets. Després de parlar de Justin Trudeau i companyia, ha anat al vessant més personal.
Català i catalanista ("Donaria la notícia de la independència amb un somriure", com va manifestar fa uns anys al diari Ara) ha mostrat el seu butlletí de qualificacions escolars de quan ell era petit, si fa no fa, quan tenia 13 anys. Una curiositat sobre el Salvador, que "no té més importància", però que ha cridat molt l'atenció. Un butlletí de notes, any 1960-1961, on era curiosíssim repassar no només què havia tret, sinó en què ho havia tret. Així, hem pogut observar que era un nen més aviat de 'Notables' i 'Aprobados', en matèries com Religió, Llatí, Matemàtiques, Ciències Naturals, Francès, Dibuix o Educació Física... On va treure l'únic 'Excelente' d'aquell butlletí concret de qualificacions? Curiosament, en una assignatura impensable avui en dia: 'Formación del Espíritu Nacional'... "Fa una mica de vergonya que l'Excel·lent és a 'Formación del Espíritu Nacional', però, escolta, tots tenim un passat. En aquest cas jo crec que ens el donaven a tots l'Excel·lent". La FEN era el nom que rebia una gasòfia, una assignatura obligatòria durant el franquisme que tenia l'explícit propòsit de fotre com amb un embut, valors que s'identifiquessin amb el concepte nacionalista d'Espanya propi del 'Movimiento Nacional', i era una disciplina que no impartia el professorat ordinari, sinó membres de la 'Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista', coneguda com FET y de las JONS'.
Afortunadament, avui en dia ja no hi ha una assignatura infame com aquesta que sí que van haver d'aprendre els nostres pares i avis, seria impensable... Tot i que molts hiperventilats ultres de les espanyes i més d'un partit dretanós estarien encantats de la vida que tornés a les escoles. Potser ja no existeix 'Formación del Espíritu Nacional' com a tal a les aules, però a segons quina bancada del Congrés i segons quines redaccions de la caverna mediàtica de Madrid, traurien matrícula d'honor en la matèria.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!