Salvador Illa és el cap de l'oposició al govern de la Generalitat. Bé, això és el pensem tots, menys els socialistes, que el consideren com el 'president del govern alternatiu de Catalunya'. Toma castanya. A partir d'aquest disbarat, doncs home, resulta realment difícil que la ciutadania se'l prengui seriosament ni que tingui gaire credibilitat en els seus discursos i plantejaments. Però que molt difícil. La desesperació d'autonomistes, espanyolistes i directament, de la caverna fatxa, incapaços de vèncer l'independentisme de forma democràtica, els fa desbarrar. I l'espiral de bajanades i bestieses que es poden arribar a deixar anar per intentar revertir la situació és infinita i profunda, abismal, un pou molt negre.

La propaganda no és el fort del PSC o del PSOE, la veritat. Tenen un problema greu: el llautó se'ls hi veu a quilòmetres de distància, i la seva paraula val ben poc. Són molts anys perfeccionant tècniques de distracció, trilerisme i política ficció, i la gent ja ha vist la pel·lícula un munt de vegades. Saben que sempre acaba malament. Però vaja, que l'entrada de saba nova, com la de Illa, fa que l'espectacle es renovi. També l'argumentari. I en Salvador s'ha cobert de glòria amb el titular que ha ofert al Diari de Girona, parlant de la història de Catalunya dels darrers 3 segles i comparant-la amb el Procés independentista. Un disbarat amb ferum malèvol.

La bestiesa de Salvador Illa sobre el Procés independentista i els darrers tres segles d'Història catalana / @diaridegirona

La capçalera reflecteix una frase a portada que provoca sismes per rampells de mala bava: "Els darrers deu anys han estat els pitjors dels últims 300 a Catalunya". L'han de llegir molt bé, perquè no torna a sortir en tot el text que es pot trobar a la pàgina web del diari. Potser és una bona estratègia, perquè amb una vegada n'hi ha prou. És tan bèstia, delirant i patètica que cada cop que torna a pronunciar-se perds 5 anys de vida. Està bé ser constitucionalista, estar bé defensar els teus amos de Madrid, fins i tot està bé oposar-se a l'independentisme amb arguments que no siguin ofensius o de pati d'escola. Hi ha un munt de possibilitats per dissentir del que volen i senten milions de catalans i catalanes. Però assegurar això amb aquella alegria és diferent. És una provocació i alhora una vergonya per a la memòria dels teus propis militants. Franco, feixisme, repressió ideològica, cultural i idiomàtica, afusellaments, exili, guerres... et sona d'alguna cosa, oi, Salvador?

No sabem en que coi estava parlant el "president alternatiu" durant la conversa, però el que sí sabem és el que opina el món virtual de la seva pixada no fora de test, no. Fora de l'edifici, del barri i del planeta, i a sobre tot un país. Li diuen absolutament de tot, refrescant-li la memòria, a veure si amb la seva estada de ministre de Salut a Madrid va patir un atac d'amnèsia galopant. En repassem algunes piulades indignades.

La xarxa esclata amb la barbaritat de Salvador Illa / Twitter

Salvador Illa i Miquel Iceta, present i passat del PSOE de Catalunya / Europa Press

Amb el PSOE-Catalunya de Salvador Illa flotant en l'ambient, la taula de diàleg es presenta apassionant. I mira que alguns pensaven que Miquel Iceta era insuperable. Doncs, apa, sort. I 'al toro'.