Jorge Javier l’ha fet grossa. Sálvame està tremolant des que el presentador se sotmetés dissabte a un polígraf que ha portat cua. Sense pèls a la llengua i cansat de l’actitud de les col·laboradores, no va dubtar en titllar-les en directe de “bruixes amargades”. Això no va agradar gens a Belén Esteban, qui sempre ha destacat com la seva amiga de l’ànima. I aquest dimecres, quan s’han reunit tots a plató, s’ha evidenciat que el grup està completament trencat.

Tot començava en fer un repàs del programa del cap de setmana, tornant a repetir el català les dures paraules que va dir dissabte: “Que us digués bruixes i amargades no vol dir que ho sigueu, no ho penso, però en aquell moment era la imatge que estaven donant. Estàveu les quatre com persones derrotades perquè algú (María Lapiedra) havia sortit victoriosa. No ho vaig entendre”. “Aquí tenim un problema tots i no el solucionarem. Fa massa anys que treballem junts i hem perdut la capacitat de preguntar-nos coses i de fer autocrítica. Passa com quan han passat 10 anys de matrimoni”, va afegir.

Belén Esteban no estava gens contenta, però no va voler tornar a discutir: “Jo ja li vaig dir dissabte tot el que havia de dir i no vull entrar en més detalls”. Però Jorge Javier volia més sang: “Perdona que em rigui, però jo pensava que tot estava solucionat. Et conec des de fa 20 anys. Et penses que no sé que et passa alguna cosa? Jo entenc que si estàs molesta, em truquis dilluns i em preguntis què ha passat. Però som a dimecres”.

Fes clic a la imatge per veure el vídeo / Telecinco

Davant d’aquest retret, Belén esclatava però en mode conciliador: “Jo a tu et tinc molt de respecte, encara que hi hagi molts presentadors a tu t’estimo. L’únic que tinc clar és que quan vingui la senyora Lapiedra jo sortiré de plató perquè no vull discutir i menys amb tu. No val la pena. Però no entenc que riguis. M’està sagnant la llengua però no m’escoltaràs. Ja sabem com ets, que tot és espectacle”.

María Patiño i Jorge van protagonitzar una de les discussions més bèsties, amb la qual cosa ella s’ha mostrat com la més afectada: “Jo vaig intentar buscar què havia provocat en tu aquestes paraules. Vaig fer examen de consciència. En part estic d’acord perquè crec que estava rabiosa, impotent i sense arguments. Per això vaig plorar. No vaig saber defensar el que havia de defensar. Hem de tenir una conversa”.

La tensió és evident i els ànims no poden estar més encesos. Moltes vegades sembla clar que tots s’odien, convertint-se el plató en un camp de batalla. És aquesta situació insostenible? Val tot per l’audiència? Segueixen un guió o se’ls hi ha anat de les mans?