Als 41 anys i després d'una llarga trajectòria periodística, Samanta Villar ha estat mare de bessons mitjançant una ovodonació, i ha compartit la seva experiència al llibre Madre hay más que una, per trencar els tòpics i tabús que hi ha al voltant de la maternitat i de la picardia de les donacions.

Després de l'èxit com a reportera al 21 días de Cuatro, que va conduir des de gener de 2009 fins a maig de 2010, la periodista catalana va passar a presentar 3 sesenta a la mateixa cadena, programa que la consolidaria quan va passar a dir-se Connexión Samanta. A la quarta temporada es va convertir també en directora del format, associat inevitablement a la seva persona. Derivat d'aquest contingut, va estrenar 9 meses con Samanta, al qual precisament relatava com havia estat l'embaràs dels seus bessons, Violeta i Damià.

"Hi ha un relat únic de la maternitat com un estat idíl·lic, que no coincideix amb la realitat i estigmatitza les dones", ha comentat Samanta Villar a Efe.

"Jo no sóc més feliç ara del que era abans", afirma, i "tenir fills és perdre qualitat de vida", encara que "hi ha moments que dius: són preciosos. Una cosa no treu l'altra".

Per aquest motiu va decidir explicar la maternitat "de veritat", sense ocultar "la duresa, les dificultats extremes, els inconvenients insuportables i el sacrifici estratosfèric", perquè com a "ningú t'explica el que és en realitat la maternitat, preses una decisió enganyada".

"Abandonem ja aquesta idea que la maternitat és l'últim esglaó a la piràmide de felicitat d'una dona", proclama l'autora del llibre, editat per Planeta.

"La llei de donants és un desastre"

Des de 2006 hi havia d'haver a Espanya un centre de donants, explica la periodista, "de manera que la donació fos anònima", encara que havia de recollir qui era donant i quantes vegades, per evitar la consanguinitat.

El centre mai no es va crear, i, encara que estableix que el mateix donant, de semen o d'òvuls, no pot engendrar més de 6 fills, inclosos els propis, "no hi ha cap tipus de control", denuncia la reportera.

Per això, "un estudiant que vulgui treure diners, va a una clínica 6 vegades, a una altra 6 vegades més i així consecutivament. I si hi ha a Espanya 800 fills del mateix donant, no passa res", retreu Samanta Villar. "La llei és un desastre", postil·la.

Parlant públicament sobre la donació d'òvuls, la periodista confessa que va decidir "sortir de l'armari" perquè és un tema que "s'està silenciant"

Ara, després d'un any dedicada a cura dels fills, Villar opina que "el millor és ser tia" perquè "és el més proper a la mare", però s'estalvia "el dolor físic de l'esgotament i l'enfonsament moral de dir: no puc més!".

Afegeix, ironitzant, diu que "ara ja és massa tard, ara sóc mare i cal aguantar", i que està llesta per tornar a la televisió, a la "feina light".