Amb la seva darrera obra, Un océano para llegar a ti, Sandra Barneda va quedar finalista del Premi Planeta. I ara, la periodista catalana acaba de constatar que de vegades, per arribar a algú a qui estimem molt, no cal tenir entre mig un oceà. Amb 15 metres n'hi ha prou.
Sandra Barneda / @sandrabarneda
Barneda, que viu des de fa temps a Madrid, acaba de ser testimoni d'una escena impactant que l'ha commogut i que ha compartit amb els seus seguidors. En temps de pandèmia, afortunadament estem veient la llum al final del túnel. Mica en mica tornem a recuperar coses que no fa gaire semblava que havíem oblidat. Quantes vegades haureu vist els darrers 13 mesos a dos amics, familiars o persones que s'estimen, saludant-se amb el colze i prou, per allò de la distància de seguretat i la prevenció? Massa. Quant de temps heu trobat a faltar abraçar algú, però una d'aquelles abraçades sentides, d'os, amb els braços ben oberts, galta amb galta i prement amb força? Massa també.
Sandra Barneda / @sandrabarneda
Sandra Barneda / @sandrabarneda
Barneda, però, acaba de veure una escena reconfortant: dues dones, separades per uns 15 metres, "Las dos con mascarilla, caminan cada vez más deprisa y abren los brazos". De tan inusual de veure els darrers temps, "en la terraza de la una cafetería, todos dejamos de hablar para atender la escena". I com acaba? De la millor manera possible: "Las dos mujeres se fusionan en un largo y emotivo abrazo".
Entenem la Sandra. I la resta de clients de la cafeteria. Tant de bo aquesta escena ben aviat ens passi inadvertida: senyal que la comencem a veure-la per tot arreu.