Sandra Barneda s’ha convertit en una de les cares habituals de les nits de Telecinco. Presentadora de Supervivientes i Gran Hermano, la periodista ha fet aquesta setmana 42 anys enmig d’un bon moment professional i personal, gràcies a la seva relació amb Nagore Robles.

Però arribar fins aquí no és fàcil, i és que el seu currículum acumula un munt d’experiències en diferents àmbits des dels seus inicis en la ràdio local de Sant Cugat. Ella mateixa explica a la seva pàgina web que va anar pas a pas lluitant per arribar a ser una bona comunicadora, passant per informatius, programes d’entreteniment, col·laboracions a revistes, sèries...

El teatre i les novel·les són altres dos àmbits en els quals també li ha anat molt bé, però resulta curiós destacar els seus inicis a la televisió, el mitjà on ara triomfa a Telecinco. Barneda ha confessat que mai va estar interessada en la petita pantalla, però viure-ho des de dins la va apassionar. A finals dels anys 90, de fet, va aparèixer com a secundària en algunes sèries d’èxit.

Al salir de clase va tenir una molt bona audiència durant la seva emissió, sent tot un èxit entre els joves de finals dels anys 90. En més de mil capítols van aparèixer molts personatges secundaris, i entre ells, Sandra Barneda. Va ser en un episodi on interpretava l’acompanyant d’un convidat a la boda d’Íñigo i María.

Fórmulatv

Uns anys després va tornar a aparèixer en una exitosa sèrie, en Javier ya no vive solo, una ficció d’Emilio Aragón a Telecinco. En aquesta va fer de psicòloga de l’actor Fernando Guillén Cuervo, participant en tres capítols de la primera temporada. 

Cazamariposas

Però també va tenir un petit paper a Compañeros, participant en la penúltima temporada fent de professora de ball d’una de les protagonistes. 

Fórmulatv

Amb tot, Barneda ja s’havia fet un petit lloc a la televisió, on acabaria treballant als informatius d’Antena 3. I d’allà, a TV3, 8TV, TVE, Telemadrid... Fins arribar al grup Mediaset, on fa més de cinc anys que hi és. Uns primers passos ben diferents al que fa ara, però que la van ajudar a arribar-hi.