El protagonista del dia al Open Banc Sabadell no ha saltat a la pista del Reial Club de Tennis Barcelona. No calia. Ja va guanyar el partit més important de la seva vida la jornada anterior, a 650 kms de la sorra batuda barcelonina. Concretament, a l’Audiencia Nacional. Era Sandro Rosell, absolt després de 21 mesos de presó preventiva per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. L'expectació per la nova visita de l’expresident blaugrana (ja el vam veure al Village del torneig un dia abans de l'absolució, juntament amb Josep Maria Bartomeu), ara ja com a home en llibertat, sobrevolava l'ambient des que a les 11 del matí es filtrés la imminent arribada de Sandro. Una arribada que s'ha fet esperar pràcticament 4 hores, fins els vols de les 3. Esquivava els mitjans de comunicació que feien guàrdia i entrava directament al restaurant, on ha seguit el gran partit del dia: Rafa Nadal - David Ferrer. Ho feia envoltat dels seus estimats, somrient feliç però serè i rebent multitud de mostres d'afecte.
Jokin Buesa
Jokin Buesa
L'expresident no ha fet declaracions als grup de periodistes que l'han esperat durant tot el matí sota la pluja. Només dos breus missatges abans de desaparèixer entre la multitud i la seguretat del recinte: "Estic molt content i molt feliç", tot i que no oblida el que ha hagut de patir al llarg d'aquests gairebé dos anys de presó: "Ha estat molt de temps, però ara mateix estic molt feliç" Les ganes per sentir les paraules de Sandro han provocat nervis, corredisses i fins i tot, un comportament exagerat de l'equip de seguretat. A 25 metres d'allà, Rosell compartia un pica pica amb amics i familiars, i evitatava en un primer moment el contacte directe.
Jokin Buesa
Tot i això hem pogut apropar-nos-hi i fer algunes imatges del Sandro, relaxat i emocionat per les mostres d'afecte rebudes. Minuts més tard abandonava l'espai de restauració i caminava pel Village acompanyat per l'economista Josep María Gay de Liébana, ha seguit rebent el caliu de la gent i s'ha fet fotografies amb el públic, sempre amb un somriure.
És el mínim que mereix després del calvari al que l’ha sotmès la jutgessa Carmen Lamela. Esperem que el recurs de la fiscalia no pugui tombar, un cop més, a un home lliure.