S'acaben els adjectius per descriure Rafa Nadal i les proeses que aconsegueix cada dia que passa. Acabats de fer els 36 anys el passat divendres, el tennista de Manacor ha tornat a deixar tot el món bocabadat aconseguint un nou títol al sarró tot i que enguany no era dels favorits. Després de veure'l sortir del torneig de Roma mig coix, ningú albirava que el mallorquí pogués tornar a aixecar el títol a la Phillipe Chatrier de París. Però Nadal és molt Nadal. És un extraterrestre, no és d'aquest món. I no se sap com, però ha tornat a aixecar la copa a Roland Garros, gest que ja ha fet 14 vegades. Una barbaritat. Una gesta descomunal. Un miracle. Després de guanyar Djokovic als quarts, en un dels millors partits que ha jugat en la seva història, Nadal es va desfer en semis de Zverev per una inoportuna i trista lesió de l'alemany, i en la final, amb la presència del rei Felip, senzillament no va tenir rival: repassada incontestable davant el noruec Casper Rudd per 6-3, 6-3 i 6-0. I 22è Grand Slam que s'emporta.
Nadal ha aixecat aquest matí la coneguda com la Copa dels Mosqueters. Uno para todos y todos para uno. En aquest cas, todos és tot el món, també el mediàtic, especialment l'espanyol. Aquest matí han analitzat el nou miracle del tennista a El món a RAC1, avui, festiu, amb Joan Lluís Garcia enlloc de Jordi Basté, i amb els tertulians habituals dels dilluns en clau esportiva: Joanjo Pallàs, Miguel Rico i Santi Segurola. Han començat com tothom, amb la sensació que s'esgoten els qualificatius per descriure aquest animal de l'esport, i després han recordat els anys que fa que Nadal va guanyar el primer títol a la sorra de París i quines coses encara no havien passat, especialment en matèria esportiva, fent-se ressò de la portada d'avui del diari Marca:
Evidentment, ens sumem a les felicitacions a Nadal, només faltaria. Exemple absolut de talent, constància i força mental, transcendint el seu esport per passar a ser una icona de l'esport en general. Però una de les reflexions més interessants l'ha apuntat el periodista Santi Segurola. Fa uns dies ja va parlar clar després de veure la grada de la Caja Mágica de Madrid en la victòria de Carlitos Alcaraz. Un públic, un estil de públic, que li va fer remoure per dins: "Jordi, solo una cosa... el ambientito que había ayer en la Caja Mágica, ¿eh? Madre mía... Parecía... todos estiraditos. En mi opinión, bastante paleto. Parecía que habían aterrizado en helicóptero. Me dá una cosa cuando un deporte se hace tan clasista, pero además, de una forma tan poco natural...".
Segurola, fart de señoritos al tennis... i no només d'això. També d'aquestes demostracions i exaltacions patriòtiques d'espanyolitat posteriors al triomf de Nadal, precisament, aprofitant-lo. El periodista remarca que "El mérito de Nadal es extraordinario, pero me abruma esa especie de soflama nacionalista que hay alrededor de Nadal. Ayer escuchando los comentarios me daba la sensación de que España ha podido cambiar mucho del 2005 al 2022, pero esa especie de complejo, de 'tenemos un gran deportista y los demás nosequé, esto es España, el deporte español, noséque, nosecuantos'.... El deporte español ha sido lo suficientemente bueno durante los últimos 30 años desde los Juegos de Barcelona como para no estar dependiendo de un gran jugador. Que bastante carga tiene con llevar la suya".
Segurola segueix: "A veces encuentro adherencias muy poco saludables con respecto a la figura de Rafa Nadal. Él es discreto, tendrá las opiniones que tenga, como tiene todo el derecho a tenerlas, pero sí que veo que hay una legión de oportunistas que aprovechan que Nadal pasa por Valladolid (com aquella frase que es diu del Pisuerga) y me parece que se exceden en algún tratamiento. Creo que la panorámica del deporte español, en general, es suficientemente consistente como para no estar absolutamente agarrado a esa narrativa del 'Nadal nos protege, Nadal nos quiere, nosotros queremos a Nadal, Nadal es España, Nadal es nosequé'". Se li ha entès tot. I per posar la cirereta, diu: "Podemos estar muy orgullosos de este gran jugador, pero me parece que muchas adherencias son más que oportunistas". Sensacional.