Diuen que les desgràcies mai no arriben soles. I Sara Carbonero està sentint a la seva pell amb crueltat aquesta dita. La seva vida s'ha convertit en un drama permanent: als seus problemes de salut se l'ha afegit la separació del marit, Iker Casillas, i les escandaloses notícies al voltant del conegut com a 'el yerno de España'. Presumptes amants circulant pels platós de televisió, històries sobre la seva afició a l'alcohol, un retrat demolidor que parla del seu egoisme... l'exporter del Madrid va col·leccionant medalles, per a escarni de l'expresentadora de Telecinco. La de Toledo intenta aixecar el cap i passar pàgina, com per exemple tornant a fer ràdio. La vida, però, no li dona treva. Quan no és una cosa, és l'altra. Algunes de greus i irreparables.
En aquesta ocasió, el motiu no té res a veure amb la patacada matrimonial: Carbonero s'ha acomiadat a les xarxes socials d'una amiga que acaba de morir. Una dona que es diu Maribel i a la que adreça un missatge ple d'emoció: "fuiste la mejor maquinista del tren que pudimos soñar. Te recordaremos siempre con tu sonrisa eterna". Tendres paraules que remata amb dues exclamacions que últimament són massa habituals en el seu dia a dia: "qué día tan triste, qué injusta es la vida a veces", escriu. Un nou cop a la seva estabilitat quan semblava encarrilar els darrers entrebancs sentimentals, i mentre continua preocupada pels seus temes mèdics. En tot cas, intenta mantenir la calma i la il·lusió de cara al futur: "me pido la vida" és la rúbrica final d'aquestes paraules de condol.
Afortunadament, la Sara no està sola: té als seus fills, el gran tresor que li quedarà de la seva època amb Casillas, i un cercle d'amistats que la protegeix, l'anima i l'empeny endavant. Segurament, la millor de les notícies davant del negre panorama en el que s'ha convertit la seva existència. Ànims.