Sarah Jerssica Parker és una icona de certa feminitat, del glamour urbanita, de la moda caríssima, de la dona soltera sense fills que aspira a tenir marit i fills. La sèrie Sex and the city que a Espanya es va dir Sexo en Nueva York va arrasar en determinats targets, dones joves i modernes, públic homosexual i wannabes, aspiracionals. Avui la seqüela ha estat un fracàs potser perquè la sèrie original estava idealitzada i era dolenta, un plaer culpable. Aquella jove actriu ara ja té 57 anys i ha sortit al carrer amb xandall i sense tenyir. Molt més natural però irreconeixible sense el glamour artificial de la sèrie.
Els cabells blancs són del tot naturals en una dona madura, però l'ull estava acostumat a veure-la amb Manolo Blanicks i no amb bambes, amb vestits de Chanel i no una dessuadora, i amb la llarga cabellera arrissada i rossa, no amb aquest blanc canós recollit amb un monyo. Passeja pels Hamptons sense mudar ni maquillar ni pentinar ni tenyir. Amb unes ulleres de sol mida XXL per passar desapercebuda, excepte pels bons paparazzi que l'enxampen. La vida no és una sèrie. Fa impressió pel pas del temps. Però s'agraeix que no imposti un glamour que només és de ficció. La gent també surt al carrer sense tenyir i amb xandall.
El diari El País, sempre formal, ha entrat en la polèmica i ha aconseguit centrar el tema: "Con esa nueva imagen se pudo ver este verano a Sarah Jessica Parker, en unas fotografías que propiciaron comentarios negativos sobre su aspecto y que ella ha calificado ahora en una entrevista en Vogue de misóginos. “Estoy sentada con Andy Cohen, y él tiene una cabeza llena de canas y es exquisito. ¿Por qué está bien para él? ¡No sé qué decirles!”.
Els cabells blancs són elegants sempre. El menys elegant en un home o en una dona és no saber adaptar-se al pas del temps i patir de jovenofília, o obsessió per semblar jove (tipus Letícia). Entre la pàmfila de la sèrie i aquesta dona madura i interessant, sempre millor aquesta nova Sarah Jessica Parker.