Hi ha cares de TV3 que han marxat a les TV i ràdios espanyoles creient que així prosperaven. Ho feien per augmentar el compte corrent i l'ego, però no significa que millorin professionalment. Tenir més sou no vol dir tenir millor feina. Jordi González era mil cops més lliure i feliç a TV3 o City TV que no a Telecinco o TVE on s'ha limitat a posar la cara. És una generació que no dubta que comunicar en castellà, a banda d'estar més ben pagat, és millor: Josep Cuní a RNE, Àngels Barceló i Carles Francino a la SER, Jordi González a Telecinco, Susanna Griso a Antena 3, Jordi Évole i Alfons Arús a La Sexta, la meteoròloga Mònica López a TVE... En tots els casos TV3 els ha substituït i no ha passat res, i en algun cas queda clar que han anat a pitjor i a Espanya tenen nul·la repercussió. L'ego de cadascú és lliure. Després hi ha d'altres cares que es neguen a fer el salt, sobretot més conscienciades amb el país i amb la llengua. Casos com Joel Joan, Òscar Dalmau i Òscar Andreu.

Els Òscar han tornat a TV3
Els Òscar han tornat a TV3

Als locutors de RAC 1 els van oferir fitxar per una TV espanyola. Pel seu tarannà semblaria que els volia TVE, no semblen carn de Telecinco ni d'Antena 3. Potser La Sexta, que dissimula millor. El cas és que van dir que NO a Espanya. Per una senzilla raó: els obligaven a fer el programa en castellà. Així ho va revelar l'humorista Òscar Andreu al programa Via lliure de RAC 1: "Vam rebre una trucada. No era fer La competència, era per una televisió. Ens van dir 'Tindreu total llibertat, el programa podria ser d'àmbit estatal, per a tota Espanya, el podríeu fer a Barcelona...'. La següent pregunta nostra, meva més concretament, va ser: 'Però el podem fer en català?' i la resposta del directiu de TV, gairebé se li escapa el riure, va ser 'Home en català no'. I aleshores jo vaig contestar 'Doncs tanta llibertat no és'. La llengua catalana no és cooficial? Doncs que se la mengin també". El vídeo és per posar-se dempeus i aplaudir:

Andreu era entrevistat perquè actua al Paral·lel, a El Molino, amb el seu monòleg Crida als ocells de colors llampants, on reflexiona sobre el català i la seva història personal. Tot i haver assegurat que mai faria comèdia amb format stand up, debuta al teatre: "Tenia moltes ganes d'explicar moltes coses del meu país i el que hi ha al moll de l'os és la llengua, que és la meva eina de treball i el que podré deixar als meus fills. He rebutjat propostes de feina perquè no em deixaven fer-ho en català. De fet, he tancat la porta del tot a treballar en una altra llengua: He arribat a un punt que no em contradiré. Si em donen feina en castellà diré que no". No existeix gairebé un sol presentador català de ràdio o TV que s'hagi expressat de manera tan contundent.

Òscar Andreu, TV3
Òscar Andreu, TV3

Així és un orgull pel país que Andreu no només treballi a les dues cadenes líders, RAC 1 i TV3, sinó que a TVC faci doblet a Està passant i a Tot torna. Un matís inexplicable és la decisió absurda de no emetre Tot torna a TV3 i que només pot obeir a no donar massa visibilitat a RAC 1. Perquè si s'estrena a TV3 un programa tan menor com Cuina com puguis, resulta insòlit que no aparegui el nou programa dels Òscars per TV3 i només al web. Més Òscars (amb l'accent obert) i menys Barcelós.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!