Saben allò de 'ir a por lana y salir trasquilado'? És una dita castellana molt popular i que podria ser el títol de l'entrevista que el diari 'El Mundo' ha fet a un dels cantants catalans amb més petjada a Espanya, Sergio Dalma. El de Sabadell és l'autor d'himnes generacionals com ara 'Bailar pegados' o 'Esta chica es mía', immensament populars durant els anys 90, banda sonora dels marros de joventut de més d'un i que encara sonen a discopubs de la meseta a determinades hores de la matinada. És només una part del legat de Josep Capdevila, el seu nom real, que ara fa un any i mig que va tornar a Catalunya després de tres dècades vivint a Madrid i cantant en castellà.
Aquestes dues particularitats no són pas menors per l'esmentat diari espanyolista, un dels altaveus habituals de les polèmiques més abjectes contra Catalunya i el català. Per exemple, allò dels professors de l'Institut de Sant Andreu de la Barca que humiliaven alumnes de famílies de guàrdies civils. Una fal·làcia que partits com Ciutadans només han trigat 3 anys en desmentir. Qui signava la infàmia? Javier Negre, actualment acomiadat del diari, però en aquella època una estrellita de la capçalera. 'El Mundo' també ha sucat pa amb el tema de l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar i el deliri malvat de Pablo Casado i els pobres nens que no poden pixar al menjador de l'escola si no ho demanen en la llengua de Pompeu Fabra. I la llista podria continuar. El diari pensava que amb en Sergio trobarien un aliat. I el que van rebre va ser una cleca fenomenal.
La cosa té gràcia, perquè comença amb una clara maniobra envoltant, una mena d'abraçada de l'os, un parany que Dalma va veure venir a quilòmetres. La pregunta: "Como catalán que ha vivido media vida en Madrid, ¿cómo llevas el clima de confrontación?". En Sergio la toreja bé, sense por, lloant totes dues ciutats però dedicant-li una pulla a polítics i mitjans que alimenten el conflicte. No ho diu, però vaja, que 'El Mundo' està entre ells: "Estoy harto. Las personas no lo viven como quieren hacernos creer los políticos y los medios". L'entrevistador fa com qui sent ploure i insisteix. Ara amb el tema del català. I li toca allò que no sona.
"Sucede también con el idioma, y tú eres catalanoparlante...", diu el text. Sembla que Dalma no li va deixar acabar de formular-la, tip de les bajanades i els atacs contra la llengua del país. "Te interrumpo porque este tema me duele mucho y aún más con lo que estoy leyendo y escuchando estos días. Oigo a gente que dice que si vas a Cataluña y no hablas catalán, no te vas a entender, no te van a hablar en castellano y te van a mirar mal. Esto es totalmente falso y me da muchísima rabia. Todo el mundo se atreve a politizar esto en su beneficio sin pensar en las personas que luego viven las realidades que ellos manipulan". Com se sol dir, 'blanco y en botella'. No es queda pas aquí, perquè fa una defensa 'in your face' de la immersió lingüística i l'ensenyament en català: "El catalán es mi lengua materna, pero en Catalunya lo estudié todo en castellano. Para aprender a escribir correctamente en catalán lo tuve que hacer en plan autodidacta. Ahora que tenemos la posibilidad de realizar gran parte de la enseñanza en catalán hay que defenderlo, porque eso no va a acabar con el castellano, los niños catalanes no van a dejar de manejar perfectamente el español. Y lo dejo, que me lío." No, Josep, 'no te lías'. Chapeau.
Dalma, qui per cert prepara un disc en català, el primer de la seva carrera, els ha posat les piles. Bravo.