Sergio Ramos és un ídol del madridisme. És el capi, el mite. Florentino Pérez li va ensenyar la porta de sortida del Bernabéu, però si la decisió hagués estat en mans de l'afició el de Camas mai no hagués vestit els colors del PSG. Li ha costat força adaptar-se a França i al seu nou equip d'estrelles, però ho ha aconseguit. Ara és un líder d'un vestidor en ple procés de descomposició. S'han canviat els papers i fa l'efecte que en Sergio, al que molts situaven també fora del club la pròxima temporada, podria renovar i allargar la seva aventura. És un premi a la constància, a l'esforç, a la paciència. El problema és que, amb tanta concentració, el marit de Pilar Rubio ha deixat de banda la seva vida anterior. I això fa mal, molt de mal, a Madrid.
Fora del camp de futbol Ramos té hobbies particulars. Les obres d'art, per exemple. Sí, la broma és fàcil: sempre va fet un quadre. Normal que senti atracció per la pintura. En Sergio té un petit artista al seu interior, s'expressa amb colors i textures molt millor que amb paraules.. Li encanta visitar museus i a París es pot posar les botes. Ha aprofitat el dilluns per anar a la Fondation Louis Vuitton, on hi ha una exposició de Jean Michael Basquiat i Andy Warhol. Ho feia en companyia de la seva senyora i d'un excol·lega futbolístic al Madrid i al mateix PSG, el porter Keylor Navas. Una jornada molt edificant, tranquil·la, divertida. I amb final infeliç, per d'altra banda.
Ramos va a un museu amb Pilar Rubio i s'oblida de parlar de Vinícius, pollastre gros
Segur que cap membre de l'expedició museística s'imaginava la tempesta que les fotos i vídeos de l'exjugador merengue provocaria a tots els indrets del planeta on hi ha seguidors del Reial Madrid. Un univers que viu esvalotat per Vinícius Jr. Els insults al davanter brasiler al camp del València, alguns d'ells racistes, han provocat un fenomen curiós: Espanya acaba de descobrir la xenofòbia al futbol. Ni Iñaki Williams, ni Diakhaby, ni Dembèlè, ni aquell porter del Rayo que es deia Wilfred, ni Amunike... ningú ha patit aquesta xacra abans que la superestrella madridista, un jugador impressionant alhora que un provocador de primera. Provocacions que no justifiquen atacs pel color de la pell, clar que no, però veure l'enorme sidral que s'està formant pels crits d'energúmens que han existit tota la vida a València, a Madrid, a Barcelona o a Sevilla, doncs fa que pensar. O no, la cosa és ben simple: parlem del Madrid. Qüestió d'Estat, de la Fiscalia, dels mitjans més poderosos i influents.
Atacs sense pietat contra el capi blanc, "ridículo, cómplice del racismo"
Doncs bé, en Sergio ha comès un pecat venial i no ha fet cap publicació ni manifestació pública sobre Vinícius. El madridisme està indignat, l'incendi és colossal i l'estan posant a parir: "Ridículo Men pa' lo que has quedado. Qué desastre", "your silence about Vini scandal is very strange", "menudo capitán, serás el único que no rechaza lo que le ha pasado a Vini, ex compañero tuyo y habiendo sido su capitán", "silencio en tiempos de injusticia es complicidad con el racismo", "weren't you his friend and colleague in Real Madrid?", "una decepción que no hayas publicado nada sobre el racismo", "you don't fight for a brother anymore".
De l'amor a l'odi hi ha una línia molt fineta. I en Sergio l'ha creuada... per passar-se un dia al museu.