Tant de temps esperant-lo i, al final, el regust és de decepció absoluta. 28 minuts mal comptats, i apa, cap a casa. Shakira s'ha assegut al banc dels acusats del TSJC per fer front a la causa per frau fiscal que arrossega des de fa anys. La colombiana, amb un conjunt de color de rosa de gust opinable i unes inseparables ulleres de sol, ha dit 4 paraules al jutge José Manuel del Amo, 2 més a les desenes de periodistes instal·lats a les diferents zones de la seu judicial, i ha abandonat l'indret a correcuita. Ho ha pogut fer perquè finalment, i contra tot el que s'havia escrit des de fa mesos, ha claudicat. Ha arribat a un pacte milionari que evita que entri a la presó: 8 milions, entre unes coses i altres. Diners no li manquen a la colombiana, això no era un problema. L'orgull, però, era una altra història. “Por mis hijos”, ha expressat en un comunicat posterior. Curiosa forma de veure-ho, ho podia haver pensat abans.
La combativa Shakira s'ha empetitit i de quina manera al tribunal. “Sí”, “así es”, “sí”. Aquest és el resum de la seva declaració al magistrat, en una vista que no ha passat dels 10 minuts. Abans, en passar per l'arc de seguretat, responia amb un “ahí vamos” a la pregunta sobre quin era el seu estat d'ànim. El seu gest era d'abatiment, malgrat que intentava esbossar mig somriure impostat i irreal. Menjar-se un gripau com aquest, coneixent els fums de la cantant, ha costat sang, suor i llàgrimes. Però ja està, ja ha passat. Barcelona, ara sí, queda morta i enterrada.
La veritable teca de la jornada s'ubicava a l'exterior del palau de Justícia, custodiat des de les 8 del matí per un desplegament de Mossos d'Esquadra en progressió ascendent. Controlaven l'entrada principal, però també l'accés lateral del carrer de Buenaventura Muñoz, on es troba la porta de personal de la judicatura. L'exèrcit d'agents tenia la seva justificació en veure la munió de premsa apostada al Passeig de Lluís Companys, però no pas per la presència de fans i curiosos. L'expectació, en aquest sentit, era inferior a zero. Només dues o tres parelles de shakiristes i una dona que s'ha dit el premi a l'ocurrència més surrealista: repartia cartells casolans de coloraines fets amb retolador, on deia “justicia para Shakira” i “all nations behind you”. EN Blau ha estat el primer a descobrir-la per pur atzar: ens ha explicat que era alemanya, que havia vingut per donar suport a “una reina llatina” i la comparava contínuament amb Britney Spears, però atenció: no s'autoproclama com a seguidora de Shakira. Hi ha gent amb molt de temps lliure.
Els que també s'han fet el viatge amb menys sentit de la història eren un grup de periodistes vinguts des de Colòmbia, Miami i Mèxic. S'ho podien haver mirat per la tele i au, però no. Volien ser-hi. Tampoc no ha faltat a la cita el paparazzi Jordi Martín, president de conveniència del club de fans de Shak i “assot” de Gerard Piqué. Martín, que connectava per a un programa americà de parla hispana, no ha tingut cap mena de tracte preferencial per part de la seva musa. Amb el que s'ho ha currat, tu. Entre la multitud d'informadors hi havia Laura Fa, Mayka Navarro o Carlos Quílez. Primeres espases, però més com un gest de cara a la galeria que pel contingut real de la jornada. Més pa que formatge. De fet, els vianants que circulaven pels voltants no entenien res: hi ha hagut queixes i més d'un senyor indignat perquè no podia travessar el carrer com ha fet tota la vida per culpa d'una evasora d'impostos que ha acceptat les seves malifetes. El Shakirisme barceloní agonitza. Però tranquils: fa l'efecte que la veuran poc per aquí a partir d'ara. La commedia è finita.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!