Sharon Stone té 66 anys i l'etiqueta d'una de les actrius més reconegudes de les darreres dècades. El seu gran esclat a 'Instint Bàsic', amb aquella famosa escena de l'encreuament de cames, la va col·locar en la cúspide de la indústria de Hollywood. Era l'any 1992, tenia 34 i el seu compte corrent va començar a disparar-se gràcies a contractes milionaris. Segons el seu testimoni a la revista 'The Hollywood Reporter', "18 milions de dòlars fins l'any 2001". Una fortuna que, en aquell precís instant, va començar a esvair-se.
L'actriu de Pensilvània va patir un greu episodi de salut, víctima d'un aneurisma cerebral. Un ictus, una hemorràgia que va allargar-se durant 9 esgarrifosos dies. Va lluitar entre la vida i la mort: els especialistes li donaven només un 1% de possibilitats de supervivència. No només ho va aconseguir, sinó que va fer-ho sense patir efectes secundaris permanents. Tanmateix, durant 2 anys no va poder llegir, els sentits es van veure totalment alterats, no era ella. La recuperació completa no va arribar fins 7 anys després de l'accident. La física, és clar. N'hi ha una altra, l'econòmica, de la que acaba d'oferir més detalls, i són forts: la van estafar. Tots els diners van desaparèixer. Ni un cèntim van deixar a l'Stone.
Stone confessa que el seu entorn de confiança es va aprofitar salvatgement d'ella, de la seva malaltia i dels seus estalvis: "Quan vaig poder tornar a accedir al meu compte bancari, tot havia desaparegut. La meva nevera, el meu telèfon, tot estava sota noms diferents". Tocava començar de zero, també en el terreny econòmic. Els papers que va aconseguir en algunes produccions cinematogràfiques i sèries van fer que tragués el cap, fins a assolir una càrrega de feina prou potent per poder recuperar el seu model de vida, el d'una gran estrella.
La Sharon, en mode zen activat i molt ficada en el seu paper d'artista plàstica, relata quina va ser la seva recepta per superar aquell engany i aquella ruïna, una situació per la qual han passat molts personatges famosos, estafats pels seus suposats fidels en circumstàncies de feblesa. "He decidit no aferrar-me a la meva malaltia, amargor o ira. Si mossegues l'amargor, mai no t'abandona. Però si mantens la fe, encara que aquesta fe només sigui tan gran com un gra de mostassa, sobreviuràs. Visc només per a la felicitat. Tinc un propòsit". Enhorabona, clar que sí.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!