Ensurt majúscul amb Messi i un famós grup català enmig d'un carrer: "Crits, bronca... a punt de matar-lo"

Ara Leo Messi viu a Miami, on juga a l'Inter d'aquella ciutat al costat dels seus amiguis Jordi Alba, Sergio Busquets o Luis Suárez. Un equip on també juga el seu fill gran, Thiago, a les categories inferiors. El millor jugador de la història està acabant la seva carrera al conjunt nord-americà després d'una trajectòria absolutament increïble, havent-nos regalat a tots els aficionats al futbol en general, i als culers en particular, els millors anys de les nostres vides. El currículum del '10' és de traca i mocador, geni absolut, mite d'aquest esport i el que diem, el millor de tots els temps. Qui li havia de dir a aquell nen menut argentí que va arribar a la Masia i que tenia problemes de creixement, que anys després es convertiria en qui és avui, sent el millor, havent-ho guanyat tot, tots els títols possibles, tant amb el club de la seva vida, el Barça, com amb la seva estimada selecció argentina: Mundial, Pilotes d'Or, Champions, títols a tutiplén, havent marcat gols de tots els colors i en la plana personal, havent format una família preciosa amb la seva dona Antonela i els seus tres fills, Thiago, Matteo i Ciro.

Una vida perfecta, de pel·lícula, un somni fet realitat... que gairebé va estar a punt de no ser res de res... I per culpa d'uns catalans. Però anem a pams. Quan Messi era molt jove, quan anava amb aquell look amb els cabells llargs, cabellera al vent, hi havia alhora un grup de música que curiosament, també duia els cabells com ell en aquella època, en l'època en la qual van començar a fer música. Estic parlant dels meravellosos Sidonie.

La banda de Barcelona, formada pel Marc Ros, l'Axel Pi i el Jes Senra, a judici de servidor de vostès, el millor grup que tenim a casa nostra. Sé que no soc subjectiu, sé que tinc devoció per ells, però és que ja trigueu a posar-vos la seva música si és que encara heu tingut la poca vergonya de no haver-los escoltat abans. Banda sonora de la vida de molts de nosaltres i dels nostres fills, que han heretat la passió, els Sidonie fa molts anys que belluguen, i amb el temps, han anat forjant-se una carrera descomunal, amb discos i cançons que són obres d'art, com l'últim que han tret, l'homònim Marc, Axel y Jes, que justament aquest divendres, coincidint amb l'aniversari del Marc, toquen al Sant Jordi Club en un concert dins del marc del Cruïlla hivern que els fans estem impacients perquè passin les hores i siguin ja les 21 del vespre. Uns Sidonie que enguany, el 2025, publicaran el seu primer disc en català íntegrament. 

Amb motiu del fi de gira, el Marc ha mantingut una conversa deliciosa pel diari As. Futboler, a banda de músic, reconeix que des que se'n va anar el Pep Guardiola del Barça, "me ha dejado de interesar bastante el fútbol. Ahora sé que están los chavales jugando muy bien y tal, pero no tengo esa emoción que tenía". Dins del mateix grup, rivalitat sana entre l'Axel i el Jes, perquè el primer és de l'Europa (com servidor, escapulat per sempre) i el segon del Sant Andreu ("están ‘peleados’ con eso porque hay más rivalidad entre esos equipos que en un Madrid-Barça. Yo soy socio del Begues, el club del pueblo de mi madre, en el Baix Llobregat", diu el Marc). Uns Sidonie que han recordat com van estar a punt de canviar la història, si més no la del futbol, quan eren joves... I té a veure amb Leo Messi.

I és que com recorda el mateix cantant de Sidonie, un dia que tornaven de gira des de Saragossa, gairebé passa una desgràcia. Van arribar a Barcelona, i van agafar pel carrer Marina, ja que per allà tenen el seu local d'assaig... "Ahí la furgoneta pilla un poco de velocidad y es una calle larga, sin semáforos, pero en uno de los pasos de cebra está cruzando un grupo de gente. No nos dimos cuenta, al final pegamos un frenazo para no atropellarlos, hubo gritos, un poco de bronca...". Moments de tensió i confusió, d'ensurt màxim pel que podia haver passat... El Marc recorda que no es va quedar aquí la cosa: "cuando me giré para ver quién había cruzado, resulta que uno era Messi. Llevaba el look aún del pelito largo, era muy joven. A punto de matar a Leo Messi, ¡imagínate lo que sería la vida ahora!", diu rient i respirant alleujat... Uns Sidonie que en els seus concerts actuals tanquen amb un temacle, No salgo más... No salgo más... de casa, és el que devien haver pensat si arriben a atropellar l'argentí... Leo Messi i Sidonie, meravellosos.