El Barça és un clam i tots els espectadors que miren els seus partits gaudeixen com en els temps on van tocar el cel. L'ombra del joc aconseguit per Pep Guardiola és molt llarga, però més extensa és l'eufòria compartida de tots els culers. Veure a l'equip jugar és un espectacle i l'herba del Camp Nou es prepara per a l'arribada de molts títols a les vitrines del club. Quin bon moment per celebrar el 125è aniversari per part del Barça. Si tothom pensava que seria una temporada descafeïnada, com totes les anteriors, els jugadors han demostrat que el seu cor és blaugrana. No hi ha ningú que pugui dubtar sobre el compromís i les ganes de guanyar de tots els jugadors i això ens emociona com mai. El Barça, per fi, ha tornat i, com sempre li passa a l'equip, les victòries són un reflex del treball i el bon joc.
El club festeja aquesta temporada els 125 anys d'història i ja ha començat amb els actes de celebració. L'altre dia vèiem com Laporta no podia contenir l'emoció presentant un polèmic cartell sobre l'aniversari. El quadre, amb una figura en forma de jugador de futbol, estava plena de colors i pinzellades una mica complicades d'entendre. A qui li agradi, que se'l pengi a l'habitació, però creiem que no és un reflex perfecte de què signifiquen els colors blaugrana. L'element més significatiu que té el club és l'himne: "Tot el camp, és un clam", tan sols de recordar-lo se'ns posa la pell de gallina. Aprofitant l'aniversari, el Barça ha encarregat a un músic crear un cant de celebració dels 125 anys i què millor que TV3 per fer una sèrie sobre els moments per on ha passat el club. David Carabén buscarà entendre la història dels colors per poder fer l'himne més representatiu de tots. 'El nou clam' s'anomena la producció, un titular bastant clar que mostra la seva intenció.
En el primer episodi, el músic ha començat per l'actualitat del Barça i si l'haguéssim de definir d'alguna manera diríem que està ple d'adolescents i de les millors futbolistes del món. Així ha estat com ha tingut dos petits diàlegs amb dues persones de cada equip de futbol. La primera amb Alèxia Putellas i Marta Torrejón. La segona amb Lamine Yamal i Pau Cubarsí. Aquesta última ha destacat per la conversa que tenen tots dos abans que arribi David Carabén. Pau Cubarsí comença fort: "L'altre dia va anar Catarres o no a Montjuïc? Em sona a la mitja part". El defensa és més català impossible. Lamine Yamal el respon: "Què escoltes de música tu ara?". Després de parlar de Myke Towers, Cubarsí reconeix que no va molt amb el seu estil de música. Lamine insisteix i s'emporta premi: "Una mica catalana".
Lamine, més periodista que mai, li pregunta el top 5 de cançons que escoltava quan jugava al Joan Gamper. Cubarsí no dubta en respondre: "Les meves cançons preferides són La gent que estimo d'Oques Grasses i Compta amb mi de Txarango. Txarango, Catarres, Els Pets...". Cubarsí riu i Lamine afirma que els coneix. "No els has escoltat en ta vida", el defensa tanca de manera fenomenal la conversació. El Barça és un avió i sembla invencible. No fa falta que es preparin cançons tristes per a després dels partits com Lamine amb Corazón Despeinado de Rauw Alejandro. La conversa de tots dos és una joia i sembla que marqui la línia dels gustos de Catalunya. Això sí, per celebrar segons ells, el millor és el reggaeton. Aquests nois ens fan feliços sense saber-ho i no ens fa falta escoltar l'himne per somriure en pensar amb l'equip. Veurem quina melodia acaba publicant David Carabén, però estem segurs que ens agradarà.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!