El dia de Sant Esteve és una de les tradicions més arrelades i respectades del calendari a Catalunya. Una celebració familiar com poques i una raresa absoluta a Espanya, on no aquesta data és lectiva. En canvi sí que és festiu a bona part d'Europa, des d'Escandinàvia al Regne Unit. El llaç cultural i emocional és evident. I un dels millors exemples d'aquesta germanor és el que ha passat amb un jugador mític del F.C.Barcelona dels anys 80. Un davanter escocès que va marcar gols històrics, però que sobretot va deixar una petjada inesborrable pel seu compromís, professionalitat i valors. Parlem d'Steve Archibald, fitxat pels culers l'any 1984, en aquell Barça de Núñez, de Venables, Urruti o Schuster.
Archibald només va fer 32 gols en 4 temporades amb els seus daltabaixos. El dia del seu debut, contra el Reial Madrid al Bernabéu, marcava el primer. Un gol que ajudaria a guanyar la Lliga després d'11 anys de sequera. Dos anys més tard era l'autor d'un altre gol etern a la Copa d'Europa: el feia amb l'orella contra la Juventus. El Barça arribaria a la final de Sevilla, d'amarg record per aquella tanda de penals contra l'Steaua de Bucarest. Però el que el va fer encara més gran va ser la seva petició al president quan la coses no anaven bé i no jugava pels fitxatges de Gary Lineker i Mark Hughes: va demanar passar al Barça Atlètic per mantenir-se en forma. D'altres haguessin xuclat la sang del club sense remordiments, com hem vist fer a tants i tants jugadors durant les darreres temporades. L'Steve, però, no era així. I això va fer que si abans se l'estimava, després l'idolatraren. S'ho mereixia, de llarg.
Steve Archibald, protagonista per Sant Esteve a Catalunya... i en català
Doncs bé, Archibald ha continuat lligat al cor i la memòria culer i catalana durant dècades. I no només per haver promogut iniciatives esportives originals i genuïnes, també per manifestacions com les que ha fet aquest 26 de desembre a Twitter. Senzillament meravellós. El de Glasgow, de 66 anys, responia a les felicitacions dels aficionats i tuitaires celebrant la seva onomàstica: Steve és Esteve, per si algú no ho tenia gaire clar. La seva forma de respondre als seguidors és única, divertida i demostra estima i respecte per aquest país. Tot arran d'un conegut usuari amb un nom prestat d'un altre entrenador amb passat blaugrana, l'ex seleccionador holandès Louis Van Gaal. Allò del "Sempre negativo, nunca positivo". En aquest cas li donen la volta a la cita, i en català: "Gràcies amic, nunca nagatifo!", hi respon.
Archibald va ser el primer i únic jugador escocès que mai ha defensat la samarreta del F.C.Barcelona
L'allau de felicitacions al davanter deixa més perles dignes de menció: com l'emoji de l'orella a aquell que li diu "jo per Reis sempre em demano una orella com la teva"; aquells que recorden els seus partits i el fet de ser el primer i únic escocès que mai ha defensat els colors blaugranes, o els que el consideren un ídol de la seva infància i li envien una forta abraçada. Sensacional. Un regal.
Així es forgen les llegendes. Fins i tot les que acaben la seva carrera jugant en un dels grans rivals, com ara l'Espanyol. Steve Archibald, un dels nostres.