Ja sabem que Susana Guasch, a la mínima que té ocasió, da rienda suelta a la seva indissimulada animadversió sobre tot el que té a veure amb el Barça i també, amb una possibilitat de Catalunya independent. I ja no parlem quan es tracta d'atonyinar Pep Guardiola. El té travessat i fins i tot no s'ho va pensar dues vegades quan va dir tan pancha que l'entrenador de Santpedor "iba de fracaso en fracaso en Champions desde que se fue del Barça". Fins i tot el seu company a Movistar+, Jorge Valdano, li va dir que associar la paraula fracàs amb l'entrenador del City i ex del Barça, amb l'historial que té i com juguen els seus equips, era, com a mínim, temerari. Probablement les idees polítiques de l'entrenador català les té sempre ben present Guasch a l'hora de parlar d'ell. Sigui com sigui, ella, com el seu pare Tomás, sempre s'han mostrat com a simpatitzants de l'Espanyol. Per no dir que quan el Madrid guanya, se'ls hi nota una eufòria gens continguda a tos dos, tant l'un, comentant partits a la Cope, com a l'altra, presentant els programes de Champions.

Aquest diumenge hi ha hagut una cita important per a pare i filla i per a milers d'aficionats blanc-i-blaus. El conjunt perico afrontava el partit de tornada de l'eliminatòria definitiva per pujar a Primera. I els Braithwaite, Puado i companyia ho han aconseguit. Només un any després de baixar a Segona, l'Espanyol ha tornat a pujar (com sempre han fet les altres vegades que també van descendir). A la primera, l'Espanyol torna a ser de Primera. La victòria per 2 a 0 contra l'Oviedo a Cornellà va desfermar els aficionats i seguidors, i si em permeten, d'entre totes les mostres de periquitisme eufòric, ens agradaria destacar la narració del gran Edu de Batlle a RAC1. Així resumia, just en consumar-se l'ascens, el sentiment perico:

Unes paraules emocionants. Fins i tot, a servidor, culer, i segur que a molts altres que no són de l'Espanyol, els hi van fer venir ganes de morrejar-se amb algú sentint l'eufòria de l'Edu. En canvi, a l'altra cara de la moneda hi trobem algú com Susana Guasch, que fins i tot en un moment d'alegria com ha estat aquest, amb l'ascens a la butxaca, ha dit en antena una trolaca com un piano. Entenem que, numèricament, hi ha molts més aficionats del Barça que de l'Espanyol a Catalunya, i que és cert que a la gran majoria de mitjans es dona molta més cabuda a notícies, informacions, minuts i espai als seus mitjans sobre el món blaugrana que no pas sobre el blanc-i-blau. És cert que molts aficionats pericos poden sentir que no es parla tant com s'hauria de fer sobre el seu club. Però d'aquí a dir el que va dir Guasch, hi ha un món.

Guasch, entre d'altres programes, col·labora a la tertúlia esportiva de 'Radioestadio Noche', amb Rocío Martínez i Edu Pidal. Allà analitzaven l'èxit del conjunt espanyolista d'aquest diumenge contra l'Oviedo, amb milers d'aficionats saltant a la gespa a la fi del partit. I què ha dit Susana Guasch? Per parlar de la massa social perica, emocionada, comença destacant la molta gent jove, nens, feliços per la victòria del seu equip, les noves generacions, "porque lo difícil es ser del Espanyol en Barcelona". Però mentre elogia "la gente, los irreductibles que siguen con el sentimiento de los abuelos, de los padres", es passa de frenada i es treu de la butxaca una afirmació amb tuf de rancúnia sobre els mitjans i Catalunya: "Es un club al que quieren muy poco en su casa, en Catalunya. Aquí hay mucho medio de comunicación catalán que iban con el Oviedo más que 'La voz de Asturias'. De verdad. Es un bochorno lo que pasa aquí".

Per a bochorno el que ha provocat ella amb aquestes paraules. La xarxa no s'ha callat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!