A Antena 3 mantenen l'odi al Govern del PSOE amb suports dels catalans independentistes. I sembla que els molesta més el català que el socialisme. Cosa estranya perquè els amos de la cadena són catalans, l'Editorial Planeta i la Família Lara, i algunes de les cares més conegudes de la cadena són catalanes, des de Susanna Griso a Manel Fuentes. Presentadors que són catalans, no independentistes però catalanoparlants i grinyola molt fort quan emeten opinions com la que acaba de viralitzar Susanna Griso. La destaca TV3 en el seu espai Alguna pregunta més que diumenge recuperava les paraules de la presentadora que havien passat desapercebudes. Griso és molt hostil amb el dret a fer servir el català al Congrés dels diputats: "Las lenguas han de ser objeto de seducción, nunca de imposición. Hablo de lo que a todas luces es una imposición de lenguas en el Congreso". Imposició?
Els seus dos tertulians que no són d'ultradreta, els periodistes Elisa Beni i Arsenio Escolar, al·lucinen : "¿Pero cómo una imposición?". El programa de TV3 que recupera aquest moment, l'APM, és més explícit i diu de Susanna Griso "Els ous els té així de grossos". Imposar l'ús del català vol dir que algú obliga algú altre a parlar català, cosa que NO succeirà al congrés. El que es farà és que qui no entengui el català se li facilitarà un mètode de traducció simultània, com passa per exemple al Parlament Europeu, seu de la democràcia a tot el continent. Allà no deu ser una imposició. Només és imposició quan és el català.
Recordem que el que han pactat els grups del Congrés dels Diputats excepte PP i Vox és que els diputats puguin parlar a la seu de la sobirania nacional en les llengües oficials a Espanya, que són quatre: català, euskera, gallec i castellà. Un signe de normalitat que fa tard. Quaranta-cinc anys tard, des que la Constitució reconeix el dret a fer servir les llengües oficials i l'obligació de l'Estat de protegir-les, cosa que no fa. El discurs que ha difós TV3 de Susanna Griso no era íntegre. La catalana diu més coses a Espejo público, de la llengua en la qual parla amb els seus tres fills, Jan, Mireia i Dorcette.
Aquest és el text íntegre de l'opinió de Griso sobre el català al Congrés: "Yo soy bilingüe, yo pienso tanto en castellano como en catalán. Yo defiendo el catalán, hablo con mis hijos en catalán. Las lenguas han de ser objeto de seducción, nunca de imposición. Yo me quejo de que mis hijos en Madrid no pueden estudiar en catalán. Buscas un colegio y no lo encuentras. Es más fácil estudiar en catalán en Francia que en España. Pero (que se pueda hablar en catalàn en el Congreso) no sé si esta es la vía. Critico el mecanismo por cómo se va a hacer lo que a todas luces es una imposición de lenguas en el Congreso". Segueix mantenint que poder fer servir el català al Congrés no és un avenç, no és una cosa positiva, no és un dret de tots els ciutadans a sentir la seva llengua al Congrés, sinó que és una imposició. Si l'hagués pactat el PSOE amb el PP i Vox no li semblaria una imposició. El problema és precisament aquest: que hi ha dos partits espanyols, PP i Vox, que detesten tant les llengües que no són el castellà que mai permetran que es parlin al Congreso. Aquest és el problema: no el català sinó l'anticatalanisme de PP i Vox. Qui no ho veu és que no ho vol veure.