Susanna Griso ja porta dues setmanes al capdavant d''Espejo Público' després d'haver gaudit de l'estiu més estrany de les últimes dècades. El primer separada oficialment del seu marit, Carles Torras, després de 23 anys de matrimoni. No ha perdut el temps, però: vacances a Formentera, a les Canàries i, evidentment, a la seva Catalunya natal, a Platja d'Aro. També ha passat per Marbella, pel Festival Starlite, on la van premiar per la seva vessant filantropa i d'ajuda a les causes socials. Allà va deixar titulars ben sucosos i que no hauran agradat gens ni mica a la parròquia ultradretana, explicant les virtuts i la joia que sent pels seus fills adoptats, un dels quals seria el que VOX qualifica com a perillós MENA: parlem d'en Koudus, un jove que va arribar en pastera a la Península i que ella considera un MEBA: "un menor bien acompañado".
No sabem si aquestes declaracions han provocat la fugida dels seus espectadors més espanyolistes, perquè si fa o no fa les dades d'audiència continuen sent les mateixes: a 7 punts de distància d'Ana Rosa Quintana, la xèrif fatxa favorita dels matinals televisius. Si aquest és el motiu per perdre espectadors, segur que tant li fa. Potser, però, que a Planeta no tant.
Sigui com sigui, Griso ha arrencat el curs amb energia i un enorme somriure dibuixat al seu rostre. I amb ganes de sorprendre els espectadors, dins i fora de l'àmbit televisiu. Ho acaba de fer recuperant una imatge vintage del seu arxiu personal i que té gairebé mig segle de vida: Susanna, de petita, asseguda en un prat i oferint amb innocència una margarida als seus pares, probablement. Uns progenitors que, per cert, van estar a punt de posar-li un altre nom quan va néixer: en comptes de la Susanna avui estaríem parlant de la Georgina. Anècdotes a banda, és ben cert que la fotografia és adorable, gairebé de pòster.
El que també sorprèn és el text que l'acompanya: la d'Antena 3 recorda els somnis d'aquella criatura que ni s'imaginava convertir-se en una estrella de la televisió, dedicant 15 anys de la seva vida al mateix programa (entre d'altres ocupacions). Això sí, el cuc del periodisme i la investigació ja voltava el seu organisme: "Esta niña quería ser espía, pero sus amigas le pedían que estudiara psicología y su curiosidad acabó convirtiéndola en periodista: una profesión en la que bascula entre la psicología y el espionaje". Molt interessant, malgrat que no es pot dir que 'Espejo Público' sigui la reencarnació de Bob Woodward i Carl Bernstein, els periodistes del cas Watergate. En fi. Somiar és lliure. Precisament, el final del missatge convida a somiar "en grande, porque la vida es una lavadora que trata siempre de encoger tus sueños".
Griso, la Matahari d'Antena 3. S'ho imaginen?