El volcà de La Palma segueix escopint lava, cendra i gasos. L'erupció no s'atura, més aviat tot el contrari: cada cop és més virulenta i destructiva. Ara bé, la cobertura mediàtica ja no és tan intensa com durant les primeres setmanes. Els programes i informatius de televisió segueixen pendents de la illa canària, és clar, però han perdut pistonada. Normal, pensaran molts: no hi ha escaleta ni professional que suporti un fenomen natural tan persistent. Vaja, el que tots sabíem que acabaria passant. Ara bé, hi ha una presentadora estrella del panorama estatal que persisteix i vola amb freqüència per informar sobre el terreny. És la Susanna Griso.
La catalana d''Espejo Público', a la que es relaciona amb Joaquim Güell, ex de Cayetana Álvarez de Toledo, ha estat una de les grans comunicadores que s'han desplaçat al volcà en diverses ocasions. Possiblement és la que més vegades ha visitat la zona zero. Però la seva presència divideix els espectadors: si bé molts la lloen per l'esforç, cada cop són més els que la critiquen per diverses raons: una, per considerar que frivolitzava quan es queixava que les cendres embrutaven la seva cabellera rossa. Dos, i la més recent, per un costum que no agrada gens ni mica, però que s'entesta en repetir.
Griso es passa mig programa entrevistant a veïns, militars, policies, personatges de l'administració i tècnics diversos, intentant oferir el retrat més acurat de la última hora que afecta a la illa. Unes converses que duu a terme oblidant-se d'un detall important: que vivim una època de pandèmia pel coronavirus, i que malauradament no podem donar-la per morta. Tanmateix ella no es posa la mascareta, fet que contrasta amb el que fan els seus interlocutors, que la porten com és preceptiu, recomanable i exemplaritzant. Aquest últim detall no és pas menor, tractant-se d'una figura pública seguida per milions d'espectadors. Sí, la Susanna estarà vacunada i tot el que vulgui, però no es tracta d'això: es tracta de complir les normes. I és senzilla: la protecció no és necessària en exteriors sempre que mantinguem la distància de seguretat. Cosa que, evidentment, no passa quan tens algú a mig metre de distància i li acostes un micròfon a la boca.
Paradoxalment, sí que hem vist a Griso amb la mascareta en una situació determinada: quan es troba a prop del riu de lava. Molt bé, bravo. Però vaja, que els gasos són perillosos, però el coronavirus no es queda enrere. Potser no crema ni esfondra edificis, però destrueix vides. I la presentadora ho sap molt bé. Ara bé, a Cal Ferrer, ganivet de fusta. Li plouen les crítiques, és clar.
Ser solidari està molt bé. Acostar-te a la notícia, també. Però ser coherent tampoc és tan difícil, oi?