¿És Íñigo Errejón un depredador sexual? El cas més mediàtic de comportament masclista d'un polític amb diverses dones ha transcendit l'àmbit polític, que la seva dimissió no ha apaivagat, i ha entrat en l'àmbit penal. De moment tot semblava un assumpte morbós de sexe d'un polític conegudíssim amb poder i influència que exercia domini amb les dones, afegint-hi consum de cocaïna i tractes vexatoris. Però ningú parlava de sexe no consentit, d'agressió sexual, de violació, fins que ara un jutge de Madrid ha començat a investigar la denúncia de l’actriu Elisa Mouliáa. Errejón és investigat per un delicte contra la llibertat sexual. Errejón no ha aparegut enlloc des que va publicar la seva carta on només reconeixia que el personatge i la persona ja no coincidien, una manera penosa d'acabar la seva carrera: parlant d'ell i no de les dones a les quals ha fet mal.
Susanna Griso ha abordat l'escàndol a Espejo público aquest dimarts i ha fet públics dos whatsapps del polític de Sumar, ex de Podemos. El primer és el que va enviar als seus companys de partit quan va decidir plegar de la política. Els va escriure "Ha sido un orgullo trabajar con vosotros compañeros. Siento el perjuicio". Griso se'n feia creus d'Errejón, que no era conscient del que li cauria a sobre amb totes les males experiències que havia fet passar a diverses dones, que es van sentir tractades com un objecte, com nines inflables. Griso va rebre aquella nit al seyu mòbil personal un whatsapp d'Errejón: "Cuando él saca el comunicado pensé que Errejón tenía una depresión. No entendí que estaba hablando de comportamientos inadecuados con mujeres. Le escribí y él me contestó. Por la noche viendo las denuncias, la que se puso en comisaria y las anónimas, le volví a escribir y le pregunté si quería decirme algo en su defensa, citandole a él o fuentes próximas a él, para contarlo al día siguiente en el programa. Me contestó 'No, gracias'".
La periodista catalana se sorprenia que el ja expolític no utilitzés Antena 3 per defensar-se i que ni tan sols negués les acusacions. És evident que Errejón no les pot negar perquè l'allau de versions coincidents de diferents dones no permet dubtar que té un problema amb les drogues i amb el tracte vexatori a les dones. Si va fer un pas més i va incórrer en un delicte ho dirà un jutge després d'escoltar-lo a ell i a la denunciant. Però el mal ja està fet, l'espai polític d'on va sortir la llei del "Només sí és sí" tenia un depredador sexual que utilitzava el seu poder, la seva influència per seduir dones que se sentien atrapades per una relació tòxica, de dominació. No queda clar que tingui rellevància penal, però rellevància política la té. Griso va fer bé d'enviar-li un whatsapp. La resposta de dues paraules és d'algú que se sap perdut: "No, gracias". Pitjor eren els missatges que Errejón enviava a les dones. Un mal final per un dels polítics més coneguts del país. Catalunya també es va deixar seduir per ell perquè parlava català.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!