Susi Caramelo és una de les televisives amb més personalitat del panorama actual. La reportera, presentadora i còmica és un raig d'aire fresc dins l'encotillat món de la televisió, on tothom fa el mateix, on tothom diu el que diu la resta i on ningú gosa anar un pas més enllà i mostrar-se espontània, atrevida i diferent. Però ella és un regal pels ulls cada vegada que apareix en antena i es mostra sarcàstica i disposada a sacsejar els espectadors amb les seves intervencions.
Sens dubte, un dels moments que més se li recorden a l'humorista va ser quan en una de les moltes connexions que ha fet, en una catifa vermella, va deixar tothom amb els ulls com a taronges el dia que va ensenyar els pits davant de càmeres en la presentació d'una nova fragància d'Yves Saint Laureant. En veure el modelet que duia la cantant Brisa Fenoy li va deixar anar: "Sinceramente, yo no sé de moda, pero esta va hecha un cuadro". O "¿Sabes que te está haciendo muchas fotos, pero que mañana no vas a poder colgar ninguna en Instagram porque se te ven los pezones?". I què va fer l'aleshores reportera del programa Las que faltaban? Mostrar els seus pits: "Madre mía, pero estas tías van todas con las tetas fuera, ¿eh? ¿A que me las saco? ¿A que me las saco?". I dit i fet.
Caramelo ha passat aquest diumenge pel Late Xou de Marc Giró a TVE. Però no ha estat aquí on li hem sentit una de les repassades més descomunals que ha fet darrerament, i que segur que subscriuen moltes persones que s'han trobat o es troben en la mateixa situació que ella, la de buscar un pis de lloguer mínimament digne i que no et faci la sensació que estàs patint un atracament a mà armada. I és que hi ha vegades que quan visites un pis et fa la sensació que t'estant gravant amb una càmera oculta per mostrar després la teva reacció d'incredulitat al món. Si no, no s'explica. O bé, sí que s'explica: el món de l'habitatge i segons quins ajuntaments són plens de lladres.
Explica Caramelo en un vídeo imperdible a les seves xarxes socials que "Hoy me gustaría hablar de la santísima mierda que es buscar un piso de alquiler en el centro de Madrid". Però no ens pensem que aquí no passa, perquè "vamos, que me pasó lo mismo en Barcelona y me consta que está pasando en muchas más ciudades de España". Porta un any sencer buscant un pis al madrileny barri de La Latina, on viu des de fa dotze anys, "pero me niego a pagar 1.800 euros por un piso de 60 metros, que es lo que me están ofreciendo". Repetim: 1.800 euros per un pis de 60 metres... "Esto, por supuesto, tiene muchísimo que ver con los pisos vacacionales, pero es que coño, nos están echando de los barrios". Ella abans vivia a l'extraradi, "Pero, si puedo, no quiero volver, que me pilla todo a tomar por culo".
Esclata indignada que quan veu alguna cosa una mica decent, sense llençar coets, "es una puta pesadilla, ves anuncios que tienen dos horas, llamas y ya hay 500 personas por delante. Cualquier día organizan unos juegos del hambre y los que sobrevivan son los que pueden ir a visitar el piso", ironitza amb tota la raó del món. Això si t'agafen el telèfon, cosa que de vegades esdevé un pur miracle: "Y eso si tienes suerte de que te cojan el teléfono, hay veces que llamo 30 veces al día. Si hubiese invertido el mismo tiempo en llamar a Hugo Silva hoy sería mi marido. Y claro yo ya voy a las visitas con un fajo de billetes como si fuera una narcotraficante para dar la señal cuanto antes y que no me lo levanten, que se me ve igual de desesperada por soltar los billetes que a un putero en un club de streptease".
Malgrat tot, és destacable com manté la fermesa en el seu vídeo, tot i que sovint, les condicions que li demanen són una veritable aberració, exagerades per l'enginy de la meravellosa Susi: "Me han llegado a pedir cuatro meses de fianza, aval bancario, estudio económico y colonoscopia. Mis amigos cada vez se buscan los pisos más lejos, tengo amigos que viven en Ciudad Real y me intentan convencer de que están a un paso de Madrid". Això sense oblidar que "hay cada mierda... he visto interiores con tan poca luz que si me hubiese quedado allí habría terminado siendo luminiscente, como los peces de las profundidades". I de qui és culpa aquesta situació lamentable?: "de los alcaldesas y las alcaldesas de las ciudades. Que digo yo, ya que estáis echando a todo el mundo de los barrios, y consintiendo que se llene todo de pisos turísticos, a ver si ahora que vienen las elecciones, os acordáis de enviar el voto por correo a Inglaterra, Francia, Alemania, Italia y a ver cuántos votos os vienen de vuelta".
La planyem en la seva recerca. Que tingui paciència..., però la paciència hi ha un dia que s'acaba.