Després de la performance del Gran Teatre del Liceu a Barcelona, Pedro Sánchez és a punt de prémer el botó dels indults a 9 presos polítics independentistes. Una mesura a la que arribem després de 3 anys i mig de presó, d'una repressió imparable, d'un relat fals de magnanimitat que amaga coaccions i amenaces i, especialment, després que el Consell d'Europa hagi noquejat l'estat espanyol: demana l'alliberament dels presos i acabar amb la persecució dels exiliats. Ara s'entenen molt millor les presses de Moncloa per enllestir la maniobra, tot i que l'abast d'aquest terratrèmol a Espanya, equiparada a les pràctiques polítiques d'un país tan respectuós i demòcrata com Turquia, encara estan per determinar.
En tot cas, el que és ben segur és que els empresonats podran tornar a casa i abraçar els seus familiars, que han patit les condemnes en carn pròpia. Una bona notícia malgrat el parany que planteja l'estat, perquè no ens enganyem: Espanya no estima Catalunya, i encara menys els indepes, per molts lemes i tuits que es difonguin aquests dies. L'espanyolisme mana, no importen les seves sigles. Està instal·lat a tot l'aparell, i fa el que li rota. Un exemple molt clar? Blanquerna. Tots sabem què va passar allà. I tots sabem com ha actuat la Justícia amb aquesta colla de ultres que van irrompre en una sala plena de catalans, agredint i vexant amb impunitat. És el que ens recorda de forma molt encertada l'escriptor gallec Suso de Toro. S'adreça a Sánchez i companyia amb una piulada per emmarcar, fent una pregunta que, malauradament, té una resposta ben coneguda, però és necessari recordar: "¿Cuando salgan los presos políticos catalanes entrarán en la cárcel los nazis que asaltaron la Blanquerna? ¿O son aforados de la comunidad de Madrid?" I qui diu 'aforados' pot dir "héroes de la patria", que s'ajusta molt més a l'imaginari de la 'Meseta'.
'La commedia é finita', Espanya. Prou.