Suso de Toro és un dels millors analistes polítics d'Espanya. I és dels millors perquè no ho analitza tot sota el prisma madrilenyo-cèntric de la capital de l'Estat. Des de la seva Galícia natal té una mirada neta, sense dependències ni condicionada per res més que el sentit comú. Han estat unes eleccions absurdes només perquè la presidenta segueixi sent la presidenta el mateix temps (li quedaven i li queden 2 anys de mandat) substituint el suport de Cs pel de Vox. Una enorme estupidesa democràtica. Suso de Toro ho veu amb les ulleres catalanes:
Escriu Suso de Toro: "Pegaban y encarcelaban a la ciudadanía indefensa en Cataluña por ejercer sus libertades y "les caía lejos"... Ahora les cayó encima. Mientras no reconozcan eso no aprenderán ni cambiarán". Aquest 4-M a Madrid els votants han fet cua amb una gran sort: no hi havia la Policia Nacional dissolvent les cues a cops de porra. Però quan l'esquerra espanyola, representada pel triomfador de la nit Íñigo Errejón, no opinava de Catalunya "perquè li quedava lluny" ara li cau de ben a prop la ultradreta en ple. Brillantíssim Suso de Toro.
Cal escoltar altres veus no madrilenyes per adonar-se en què estan convertint la política. Els followers de Suso de Toro, cent mil a twitter, catalans, gallecs i de tots els indrets allunyats de Madrid, aplaudeixen una veu diàfana:
El més fàcil seria assenyalar la ultradreta d'Ayuso i Monstario però Suso de Toro mira no el dit sinó la lluna: les esquerres de Más Madrid, PSOE i Podemos que no han sabut aturar el populisme d'ultradreta. Quan Vox era acusació popular al judici del procés, quan assenyalava dones, homosexuals, negres, menors i independentistes. Quan Ayuso s'hi recolzava, l'esquerra ho veia llunyà. Moitas grazas, senyor de Toro.